Permeteu-me que em presenti.

Molts dels que heu decidit llegir això, o us ho heu trobat per casualitat navegant per Google, sobre tot els mes joves, possiblement us preguntareu qui es aquest Xavier Mateu i perquè se li ha ocorregut obrir aquest bloc.

La veritat es que, després d’haver intentat explicar-ho de diferents maneres, i no haver-me’n sortit, he pensat que era millor no deixar-me portar pel meu ego, i tirar ma d’algú solvent que en fes una mena de pròleg. Per això he triat el ja desaparegut Manuel del Arco, prestigiós periodista, entrevistador i caricaturista que, des del febrer de 1953 publicava a La Vanguardia els seus “Mano a Mano”, un ancestre del que avui es “La Contra” del mateix diari.

Us deixo aquí el que va dir, i em va fer dir, fa molts i molts anys, el 18 de Juny de 1969, es a dir, el dia després que s’acabés l’emissió de l’últim programa del concurs “Un Millon para el Mejor” que va emetre TVE i que va tenir, a l’època, un gran seguiment.

L’entrevista marcà, formalment, el final d’una peripècia que, d’alguna manera, va representar un tombant a la vida de tots aquells que, d’una forma o altre, en vam ser protagonistes.

El programa va durar a la vora d’un any i mig, des de Gener del 1968 fins al Juny del 1969, aviat en farà mig segle.

Quan vaig intentar, infructuosament, trobar informació a la xarxa o demanar-la a la pròpia TVE per mirar d’explicar, primer als meus fills i ara als meus nets, com es va desenvolupar el concurs sense necessitat d’explicar batalletes, em vaig adonar que la informació disponible del que va ser el concurs i de quins van ser els concursants, malgrat que en aquells moments poguessin considerar-se el que avui dia en diríem “celebrities”, era escassa i inexacta.

Comentant-ho amb amics meus, alguns d’ells periodistes, em vaig adonar que aquest era un vuit que podia tenir un cert sentit d’omplir i, animat per ells, m’he proposat fer l’esforç de fer públic el coneixement que al respecte pugui aportar, encara que soc conscient que no serà una tasca senzilla ja que, pel que m’ha fet saber la mateixa TVE, tan sols existeixen unes poques imatges dels, mes o menys, 75 programes que es varen emetre.

Ho intentaré, sobretot per que em sembla que l’any i mig que va durar el concurs va ser un període interessant en el que van succeir, tan en aquest país com al mon, coses que pot tenir interès de posar en el seu context.

(continuarà)