Recopilació
Avui he decidit tornar a
escriure regularment al meu bloc. Portava una temporada poc fructífera, però
els esdeveniments de la política catalana no em permeten seguir mut, sense
escriure.
Faig una petita recopilació,
una mostra, d’anteriors comentaris publicats al Bloc
de Palafrugell, per tal de centrar els temes i per constatar que modestament
vaig encertar bastant en el moment d’escriure’ls.
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
dimarts, 4 de març de 2008 | 12:34h
Queden quatre
dies per les eleccions a les Corts Espanyoles. Sembla estrany, però els
catalans també ens hi presentem. Volem tenir representació a Madrid, uns per
influir i altres per poder dir que intenten influir.
Els nostres partits s’afanyen per presentar les
seves propostes econòmiques, socials, culturals etc., però sempre amb la vista
posada en els resultats que poden obtenir els dos grans partits estatals. Tots
volen una victòria del PSOE i la pronostiquen. A partir d’aquesta possibilitat
albiren una col·laboració, (innocents) que els permeti obtenir guanys pel
nostre País.
Veient el mapa polític català, el govern de la
Generalitat i la seva composició, les coses no ens poden anar gaire bé. La
Presidència de la Generalitat està en mans d’un partit d’obediència espanyola,
mai trairan als seus, encara que els fets demostrin que estan tractant malament
al País i a ells mateixos. Els seus dos socis de govern, ERC i ICV, hi són per
raons diferents, el primer per demostrar que estan capacitats per governar i el
segon per mantenir-se vius en la política catalana a redós del soci gros.
Mentre ells van fent la
seva, la societat catalana escolta unes propostes que massa sovint no encaixen
amb les seves necessitats reals i reflexiona sobre quina ha de ser la papereta
escollida per exercir el dret de vot el dia 9 de març.
Jo també votaré, i ho faré sense deixar-me portar
pel fals optimisme del PSC, no oblidem
que realment és PSOE, i pensant que en
aquest moment el més coherent per nosaltres és optar per un partit estrictament
català, que ens pot oferir un horitzó nacional propi, sense lligams espanyols i
amb l’objectiu d’anar treballant dia a dia per assolir les fites que decideixi
la població. Votaré Esquerra
Renovables
diumenge, 13 de gener de 2008 | 19:55h
Ja he dit en altres
ocasions que les alternatives al petroli eren diverses. Però sempre m’ha fet
gràcia que els defensors de les energies renovables o alternatives piulen molt
en contra de la MAT, per exemple, i no ofereixen cap mostra clara del que són
per a ells aquestes energies alternatives. Ara diuen que es manifestaran en
contra de la proposta que farà el govern central de fer passar la línia pel
mateix corredor que l’autopista i el TGV. La força del vent és una de les
alternatives, però ells estan en contra dels parcs eòlics. Com ho farem, doncs?
La verdadera alternativa per ells és manifestar-se en contra de la MAT i
després des del govern donar el vist i plau al seu traçat. Tal com va succeir
amb el túnel de Bracons, no el volien, però al final el varen signar. O com
passarà amb el quart cinturó, no el volen, però també se l’empassaran. Dic tot
això després de llegir la notícia de la presentació dels candidats d’ICV, per
Girona, a les eleccions del 9 de març.
És veritat que les energies les hem de renovar, de la mateixa manera que a ells
els hi podem aplicar la mateixa medecina. Renovar-los o millor, substituir-los
per altres, en el moment de decidir el nostre vot del 9 de març.
D’aquesta manera els
hi estalviaríem la vergonya de votar a favor, els pressupostos de l’Estat, amb
justificació de pàrvuls. La tibantor que passen quan han de dir que les
transferències arribaran ara mateix i després han de canviar el discurs, sense
arguments sòlids. O quan han de deixar les comarques de Girona sense
pràcticament mossos d’esquadra, per nodrir el nou desplegament al Baix
Llobregat o altres comarques barcelonines. Tots hem de saber que s’ha de
renovar, però en fer-ho públic, també ho hem de saber explicar i aguantar l’aigua
que baixa, altra cosa és fer un doble paper que no interessa gens a Catalunya.
O sigui el mateix que fa el PSC, una
cosa aquí i una altra a Madrid. Potser ja seria hora que uns i altres fessin
emprenyar una mica al PSOE.
Va bé la sanitat pública?
dissabte, 10 de novembre de 2007 | 19:33h
Un parell de notícies ens
poden fer reflexionar sobre el funcionament de la sanitat pública catalana.
Abans d’ahir la consellera deia que han entrat en funcionament les 84
ambulàncies noves que s’havien retirat preventivament per manca de seguretat en
circular. Afegia que durant el temps que no han funcionat no hi ha hagut cap
problema en la prestació del servei d’ambulàncies. Cap malalt ha tingut
problemes de retards en ser atès per ambulàncies públiques durant aquests
mesos? Totes han arribat a temps? Segur que tots coneixem alguna persona que té
queixa sobre la velocitat d’arribada de l’ambulància que s’ha reclamat. 84
vehicles són molts, com per no notar la seva falta, o és que es varen comprar
sense necessitat? Estan situades estratègicament en el territori per evitar
desplaçaments massa llargs?
L’altra notícia fa referència a la fugida, de Barcelona, de més de 400 metges
en un any. La quantitat fa una mica de por, encara que sigui per qüestions
econòmiques, laborals o d’especialització, el nostre sistema torna a demostrar
que falla per tots costats. Després d’aquestes dues notícies tan gratificants,
podríem afegir o recordar que els pacients segueixen passant el calvari dels
retards en les visites al metge de capçalera (si, també el de capçalera, una
setmana mínim), els especialistes, les proves diagnòstiques etc.
I la sanitat privada, va bé? Mai havia anat tan bé.
El número de
botiflers/eres no para de créixer
dijous, 8 de novembre de 2007 | 20:01h
Quan el govern del PSOE ha de defensar, presentar o retallar
alguna cosa que fa referència a Catalunya sempre ho fa en forma de duet, quan
es tracta d’actuacions directes del govern o a través d’algun diputat o diputada
del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats.
Avui hem vist, altre cop, l’escenificació perfecta: La Vice de la Vega
ha dit que respecta les paraules de Montilla, en la conferència d’ahir. Tot i
això ha manifestat que el govern fa molt per Catalunya. Al seu costat assentia
el ministre Clos, el qual a més a més ha dit que comprenia les paraules de
Montilla i s’ha atrevit a donar la volta a aquestes paraules. O sigui el duet
ha tornat a funcionar a la perfecció, una centralista del govern s’ha fet
acompanyar per un centralista català, per demostrar que els catalans estan
d’acord amb la política que es fa a Madrid. Error important per part de la Vice
de la Vega: els catalans no estem d’acord amb el govern, en tot cas el que hi
està d’acord és el ministre Clos. Botifler núm. 1
El mateix passa en el
Congrés dels Diputats. El darrer exemple el vàrem tenir el dia que el PSOE no
va votar la dimissió de la ministra Alvarez. La diputada que va defensar a la
ministra va ser la catalana Teresa Cunillera. Botiflera núm. 2.
Exemples clars del que passa a la política que fa el PSOE, acompanyat del PSC.
A través d’aquest partit vol defensar les seves actuacions a Catalunya, però
l’única cosa que està aconseguint és deixar cada dia més clar que els
representants del PSC a Madrid són uns escolanets de la seva política. La paraula
més adient és botifler o botiflera, segons sigui el cas. Un altre de molt
valorat és el diputat català Dani Fernandez, el botifler que seia al costat
de Caamaño del PSOE, per negociar l’Estatut i que més endavant el va votar, com
els altres, degudament retallat.Recordeu
que les eleccions seran el 9 de març i que cal tenir la llista de
botiflers/eres molt al dia, no fora que volguessin repetir com a diputats.
Zapatero i els
ressuscitats
dilluns,
29 d’octubre de 2007 | 10:20h
Tothom diu, des de fa
dies, que hi ha ciutadans que han desaparegut. No té massa explicació, però la
veritat és que no els hi hem sentit la veu ni han aparegut a peu d’obra. No han
convocat la premsa per fer declaracions explosives. Sense cap explicació
lògica, estaven amagats als seus despatxos. Ja els coneixem, en altres èpoques
feien declaracions cada dia, demanaven dimissions al matí i al vespre,
reclamaven un canvi en el govern de la Generalitat. Ara, sembla que s’han
quedat muts. Els seus ja governen i no els poden criticar obertament i
públicament, amb llibertat, tenen por de perdre la cadira. No es poden permetre
que el seu cap els apunti a la llista negra.
Explico tot això després de veure les imatges del viatge de Zapatero al Baix
Llobregat. Hi eren tots, a toc de botzina han sortit del seu cau i s’han
enfilat a l’escala per sobre les vies seguint al seu patró, o patrons (el
President Montilla també hi era). M’ha sobtat veure a l’alcalde de
l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, Celestino Corbacho agafat
materialment al braç de Zapatero. Darrera seu, la resta de representants
municipals i comarcals. Com xais, darrera el pastor. Ell que tradicionalment ha
estat molt bel·ligerant amb el poder de la Generalitat i el de l’Estat. Quin
canvi Corbacho.
Després
de tants anys d’endarreriment del TGV, de tants problemes en l’execució de les
obres, després d’una gestió que s’ha demostrat nefasta, l’havien d’acompanyar?
No haguera estat millor girar-li l’esquena? Deixar-lo sol en el seu viatge
colonial.
No, ells han preferit donar l’esquena al poble,
amagar-se durant tot aquest temps, i ara sortir per fer de comparsa a un
President que el que menys ens ha fet als catalans, és mentir-nos.
Suposo que el controlador màxim de tot aquest personal,
José Zaragoza,
deu estar satisfet de com s’han portat els seus alcaldes, i evidentment en José Blanco,
del POSE, eternament agraït per la feina
feta per Zaragoza, que en definitiva és
el seu representant a terres catalanes, no ho oblidem.