marginàlies

Divendres vinent, 9 d’octubre, s’estrena “Segon origen”, una pel·lícula produïda i dirigida per Carles Porta. Es tracta d’un projecte cinematogràfic basat en la novel·la “Mecanoscrit del segon origen”, de Manuel de Pedrolo, que havia de dirigir inicialment Bigas Luna, que morí abans de poder-ho fer. La novel·la és la segona escrita en català més venuda després de “La plaça del diamant”, de Mercè Rodoreda, raó per la qual la pel·lícula ha aixecat molt d’interès.

A Mallorca hi arriba la versió en català i malgrat tots els emperons del món –en una sola ciutat, en una sola sala i en sessió única, entre d’altres- ens cal que la sala on s’exhibirà (Cinemes Portopí) presenti en cada sessió una ocupació notable. La presència del català en el món del cinema no deixa de ser puntual, precisa, excessivament concreta, per dir-ho així, i no generalitzada, com hauria de ser.

El 2010, a Catalunya, s’aprovà la llei del cinema que preveia que el cinquanta per cent de les pel·lícules distribuïdes al Principat s’havien de doblar o de subtitular en català, amb excepció de les cintes europees que distribueixen menys de 16 còpies. Aquesta disposició es trobà amb l’oposició frontal de les grans distribuïdores cinematogràfiques, convertint aquest punt concret de la llei en mera quimera.

Per això, per contradir el prejudici que el català no està fet per al cinema, aprofitem aquestes excepcionalitats per omplir les sales i demostrar que el cinema i el català mai no han estat antagònics.