marginàlies

L’atzar més trapella i bonifaci ha volgut que avui, darrer dia del tridu festiu que començà amb la festa del treball, encetant el jorn topàs amb un llibre que fa temps que m’acompanya, els “Contes”, de Geòrgios Viziïnós (Vize, 1849 – Atenes, 1896), editat per Edicions de 1984 el 2006 a cura de Joaquim Gestí. Un llibre que estim de manera especial perquè m’ha donat molt de gust tot descobrint un autor que, ho reconec, desconeixia fins que un bon amic me n’aconsellà la lectura i que em diu i m’arriba amb una bellesa ferma i una eficàcia contundent.

M’he tornat a topar amb un conte deliciós que, com més el llegeixes, més molla hi trobes. Es titula, precisament, “El primer de maig” i Viziïnós el situa en un indret de Tràcia, una regió situada al nord-est de Grècia i separada d’Àsia pels canals del Bòsfor i l’Hel·lespont. Conta Viziïnós que en aquest indret, el primer de maig era un dia molt poc propici per a dur a terme segons quines empreses, sobretot per viatjar. En aquesta regió, la vigília del primer de maig, exaltaven la primavera amb tot de festes on les flors, les corones i els sortilegis dansaven alegres fins que venia la nit i les bruixes es feien amb tot:

“La vigília del primer de maig, les bruixes es lleven del llit amb la camisa de dormir amb què dormen al costat dels seus homes, cavalquen l’escombra, l’assoten amb una serp encarcarada que duen com a fuet i després… totes es posen en marxa. D’aquesta manera, escabellades i descalces, corren tan extraordinàriament ràpid que diries que les cames no toquen a terra. I així, cavalcant sobre l’escombra, es precipiten sobre els camps del món i, arrossegant per sota un drap enganxat a l’escombra, recullen amb ell la rosada del maig sobre les espigues. Per allà on passa l’escombra, el que abans era una espiga esdevé cendra; i allà on cau la rosada que ha robat la bruixa, quan es bat el gra, es cull or”.

Deliciós!

Viziïnós, tossut, desoint el vell Moskos s’entesta a viatjar el primer de maig i, com havia de ser, el carro on viatjava s’accidentà i hagué de refer el camí.