Venien reventats. Van sortir ahir a migdia de la Secuita amb l’AVE i han arribat a les 10 daquest dilluns a l’aeroport de Santiago, deixant-ne quatre a Madrid perquè no sabien on havien perdut els passaports. Però ningú ho hagués dit a quarts de 10 d’aquesta nit, quan els 149 (bé, tots no) Castellers de
Avui dilluns arriben a Xile els Castellers de Vilafranca per fer la gira més important i insòlita dels 200 anys d’història de la castellística. I estic content de ser a Santiago per ser testimoni d’aquest esdeveniment i per ser-ne un testimoni comunicatiu. Castells i periodisme tornen a coincidir a la meva mà en un repte
Xile és un país molt polititzat. Tothom parla de política, està amb els uns o amb els altres, mira els informatius i opina. La Michelle Bachelet és just a meitat de mandat i acaba de fer un canvi de ministres; l’opinió generalitzada és que el govern de la Concertación ha tingut molts problemes (diuen que
"Aquest és el país més europeu de Llatinoamèrica i això fa que també sigui el més aborrit, ep! però són diferents eh? i costa adaptar-se" M’ho deia l’Edgar, el català que regenta amb una colla d’amics també catalans (algun del sud) el cafè "De La Ostia" (diu que hi posarà l’accent i l’asterisc un dia
Quan et parlen del Perú, et venen al cap algunes imatges tòpiques: el Machu Picchu, els peruans baixets i morenos tocant "El Condor Passa" a la Plaça de Catalunya, un país on manava el Fujimori o la chacha peruana. Al Perú hi ha "cholos" que fan de criada i majordom (també a casa seva i
Que els Reis us portin moltes coses. Us ho desitja un patge que aquest any no ve d’Orient, sinó que esta mooooolt a Occident. NOTA DEL VIATGER: Gràcies Marina , gràcies Esteve per aquesta divertida sorpresa de Nadal.
Cuesta de imaginarse a Hector negociando estrategias económicas en Bruselas o a Teresina convenciendo al ministro de Cultura para una nueva colección de cuentos infantiles sobre la papa y el choclo… cuesta imaginarlos mientras bailaban la música negra-limeña que un magnífico conjunto interpretaba en vivo en "Don Porfirio", un delicioso tugurio del barrio de Barranco,
"En España hay muchos peruanos trabajando y valoran mucho a los choferes, porque manejar en Lima le hace a uno un chofer a prueba de bombas". El comentario del taxista pone letra a una música de cláxones, frenazos, cruces en rojo y conducción diabólica, donde sorprende que no haya choques continuos o peatones atropellados en cada esquina;
El clima de Nasca es tropical, de eterno verano, con una humedad que no llega al 2 %, aunque por la noche refresca. Está en el desierto, como Lima, como los 450 km de carrtera que recorrimos para llegar, un desierto duro, terroso, polvoriento, con pequeños cerros de roca negra y puntiaguda como pizarra, con zonas
Des del mig del desert, a Nasca, al sud de Lima, al Peru quan son quarts de 6 de la tarda i prop de les 12 de la nit a casa meva, a Catalunya. Un desig de que tot el 2008 sigui tan feliç com ho son aquests dies, no nomes per a mi, sino
En el coche, un mercedes amplio y cómodo, conducía Hèctor, que es peruano pero también medio belga y tiene casa en Nicaragua, de copiloto Moira que es de Chile pero medio venezolana, detrás Anamaría que es chilena pero medio alemana, Faxina que es brasileiro pero medio de Ecuador y Xavier que es catalán y -aunque le
Perú i Xile es barallen per aclarir qui es va inventar el pisco. Es barallen també per moltes altres coses derivades de la Guerra del Pacífic que va canviar les fronteres (també les de Bolívia), o per les aigües jurisdiccionals que ara han arribat al Tribunal Internacional de La Haia. Però aquestes baralles no es noten
"Tengo fe en Chile y su destino", ho va dir Salvador Allende el dia 11 de setembre de 1973 abans de morir, mentre el general Pinochet bombardejava el palau de La Moneda. Avui davant d’aquest palau hi ha una estàtua d’Allende amb aquesta frase. I, també, al número 80 del carrer Morandé hi ha la
M’ha agradat acompanyar a la mama doña Juana a la missa del Gall, a l’església restaurada de Tenaún, una de les més maques de l’illa, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. L’han fet a 2/4 del 9 i he estat l’únic de la família que hi ha anat. Poca gent, majoritàriament dones i canalla
Impossible de recollir totes les sensacions que m’ha transmés Chiloé, aquesta "isla grande" plena de llegendes on -diuen- es va aturar el temps, que és davant de Puerto Montt i a on comença el Sud xilè. Al marge d’origens, de primers pobladors, d’espanyols conqueridors… els chilotas són un món a part, un món especial i