"Aquest és el país més europeu de Llatinoamèrica i això fa que també sigui el més aborrit, ep! però són diferents eh? i costa adaptar-se" M’ho deia l’Edgar, el català que regenta amb una colla d’amics també catalans (algun del sud) el cafè "De La Ostia" (diu que hi posarà l’accent i l’asterisc un dia d’aquests) al barri (municipalidad) de Providencia de Santiago. Aquí, quan hi ha partit del Barça -com avui, Copa del Rei contra el Sevilla- s’hi apleguen uns quants aficionats, la majoria de la Penya Barcelonista del Centre Català que té la seu al mateix barri. Allà m’he trobat en Jordi Castellà, un net de catalans que manté l’idioma de manera impecable i que va descobrir-me per mitjà d’aquest bloc.
Santiago és una ciutat molt més neta i endreçada que totes les que havia visitat fins ara. El barri de Vitacura, on viu l’Anamaria, és una delícia d’avingudes àmplies, transit tranquil, restaurants de disseny, botigues maques, casones i blocs residencials amb jardins privats i piscina. Providencia es el gran centre comercial on hi han els bancs, els hotels, les oficines i tota mena de comerços; aquí el bullici és gran però també molt europeu. Bellavista, sota el Cerro Sant Cristòbal presidit per una Immaculada Concepción gegantina i hortera, és el barri bohemi, de restaurants, bars no massa moderns i botigues d’artesania; hi tenia casa Neruda i és distret passejar-hi. El Centre oficial, institucional i també turístic encara no me l’he patejat. I de barris n’hi ha molts més, de fet les municipalidades y poblaciones de la periferia metropolitana (Lo Prado, Cerro Navia, Peñalolen… on estan naixent colles castelleres) també formen part del gran Santiago.
Al Centre Català he tingut dos impactes només d’entrada. Al rebedor un 3 de 9 de color lila de quan el feia la Jove de Tarragona (m’han dit que tenen un tres de deu verd a emmarcar per quan arribin els de Vilafranca) i al passadís un poster… del Carnaval de Vilanova i la Geltrú !
A la sala més noble tenen la foto de tots els presidents de la Generalitat des de Francesc Macià, amb l’Irla inclós, … però els en falta un, l’actual, el Montilla. "A veure si vosté els hi recorda -em comenta el president Sigfrid Grimau, un senyor de 74 anys que es va exil·lar amb la família per la guerra- l’hem demanat un munt de cops i no ens l’envien". La secretària es diu Montserrat, però no parla català. A la sala Pau Casals hi ha una exposició sobre la presència catalana als cementiris americans de la Pilar Aymerich, la fotògrafa amb qui havia treballat fa … 30 anys a L’Hora de Catalunya.
Estic content perquè el reportatge sobre els castellers xilens per a TV3 va endavant i de moment tota la feina de preproducció (no paro d’entrevistar-me amb la gent que ho està montant aquí) està sortint molt bé; a més l’equip que farem amb el càmera Pablo Salas i la Nisa Solari del Ministeri em sembla que serà fantàstic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…m’agrada que tot et surti com tenies previst.
Et llegeixo cada dia. En lloc de la foto del Montilla que posin el pilar de vuit amb el Fèlix parant. Salutacions i fins aviat.
Pd: Amb el teu permís, i si no dius tens res en contra, et llisto al Tradiblog on hi ha tots els blocs que toquen temes de cultura popular. Apa ciao.
…lo Consueta de Reus. Tinc el bloc aquí al costat del teu, soc el veí de replà.
Això del Tradiblog va començar el dia 1 de gener a partir de les impressions recollides al llarg del desembre. El meu bloc Consuetudinàrium fa gairebé un any que funciona i porto més de 500 post penjats. Llegeixo les teves aventures americànes i et felicito per la feina ben feta. Sortirà un bon reportatge. Esteu fent una tasca de difusió collonuda. Salutacions des de la teva pàtria. Ciao i fins aviat.
Endavant amb el bloc i amb les aventures a Xile!
Però, quina calor que fa! El reportatge als castellers de Vilafranca sortirà molt bé, ja t’ho dic, i tant de bo pugui ser-hi a alguna activitat.
Fins aviat!
Hola nen,
T’he de confessar que em tens marejada amb tanta activitat viatgera. Quan tornes?. Jo vull que m’ho expliquis tot en persona.
Felicitats per aquesta aventura tan emocionant.
Petonets
Maria
Hola Xavier! Veig que tot segueix bé. Aquí ja saps que tot ha tornat a la normalitat després de les farres Nadalenques. Em va agradar molt la foto dels Reis, crec que vaig coneixer quasi a tothom…però algú no! tots una mica més petits només eh! Vaig tenir a les mans una altra de quan varem fer de patges del Rei negre a l’Hospital i Amparo, recordes?Tampoc te desperdici; d’aquí que em vaig inspirar en l’endevinalla…per cert, crec que no vas contestar, oi? i algún altre tampoc.
Esperem els castells a LLatinoamèrica, segur que serà tota una experiència. Una abraçada!!!! Isabel.
No sé, però m’ha semblat que a l’hora de fer-te la foto estàs més a la banda del Maragall que del Pujol oi? Deu ser casualitat…
No estàs cansat de tan voltar? Segur que ja tens ganes de tornar…
Per cert, pel que veig tornes el 28 no?