Xavier Capdevila, en bloc

M’ha agradat acompanyar a la mama doña Juana a la missa del Gall, a l’església restaurada de Tenaún, una de les més maques de l’illa, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. L’han fet a 2/4 del 9 i he estat l’únic de la família que hi ha anat. Poca gent, majoritàriament dones i canalla i un parell d’homes prop de la porta per sortir fora de tant en tant. El cor de nenes que canta ho fa francament malament, tant les cançons de missa, com les nadales que van de "Pero mira como beben…" al "Tamborilero" del Raphael. El més emotiu de la missa, el moment de donar-se la pau… tothom l’ha donat a tothom, petons encaixades i abraçades, en un batiburrillo divertit però entranyable. Petons a les dones i abraçades en mig de dues encaixades als homes, ens hem repartit també a casa i en família, al punt de les 12 de la nit, desitjant-nos "Feliz Navidad y que le vaya muy bien" , tothom amb tothom com a Catalunya fem a les 12 del dia de Cap d’Any. Després alguns regals de parte del "Viejito Pascuero" i vinga sidra, cola de mono, pisco sawer, rom…

(NOTA DEL VIATGER: Ja he penjat fotos, no us les perdeu!!)

Força cutrilles les dances mexicanes ("aquí nos gusta mucho todo lo de Méjico") i indonésies (potser per la Illa de Pasqua ??) que les nenes de l’església han ballat en acabar la missa davant d’un neixement, tipus "pessebre vivent"; sort que doña Juana ha enllestit aviat perque ella "solo iba a la misa y no al coctel", on sembla ser que els parroquian portaven alguna cosa (galetes i xampany de festa infantil horrible, majoritàriament).

La vetllada a la casa estava amenitzada per la ràdio on feien "discos solicitados" i a on el Rodrigo (el nieto criat per doña Juana como si fuera mi 8ª hijo) ha trucat dues vegades per saludar "a la familia y al amigo español que ha venido a pasar las Navidades". A quarts de tres jo em moria de són i vaig desfilar… la festa a base bàsicament de conversa i riures (des d’acudits fins a debats sobre herències i obres a la casa familiar) i els plats del sopar ben rentats i endreçats va acabar allà les 7.

El dia de Nadal encara portaria més sorpreses. Evidentment, ningú es va llevar fins a migdia i el asado de cordero al palo va començar a preparar-se a les 4. Abans però, doña Juana em va preparar una sopeta (vaig menjar caldo el dia de Nadal!) i uns micaos
per a esperar el almuerzo; mentre menjavem, truquen a la porta una parella de fransesos que havien aterrissat amb una tenda el dia abans preguntant pel restaurant… estava tancat però doña Juana els fa passar, la Fàtima els escalfa pollastre que va sobrar de sopar i improvitza un àpat del que queden encantats. Però més encantats es van quedar quan els conviden a quedar-se al asado… i a compartir tota la tarda al pati… i a passejar amb barqueta i a fer unes banyades davant la casa mentre s’acaba d’asar el cordero… i tots a l’aigua… banyant-se al Pacífic el dia de Nadal !!!! El Xavier (també es deia Xavier el francés) i l’Heleneviatgen 6 mesos (quina enveja !!!!!!!!!!!!!!!!!) per Llatinoamèrica i em van dir que mai oblidarien aquest Nadal; l’altre Xavier, que soc jo… tampoc.

El paissatge és calmat mentre el sol es pon a la platja de Tenaún. Podriem estar a una aldea de galícia o a una illa de Bretanya, però amb detalls únics com els volcans nevats del fons o aquesta caloreta (que diuen que és molt excepcional, perquè la pluja és el més habitual) i aquest cel tan clar, o aquestes cabanyetes de fusta i xapa, massa rovellades, envellides i decadents, que també necessitarien d’un pla de restauració de la UNESCO que els hi retornés els colors brillants que -com l’església- en algun temps havien tingut. Aquestes barraques de fusta que quan han de fer mudances, munten una minga (una feina social col·lectiva que acabarà en una festa), les arrosseguen fins al mar i allà les remolquen amb una barca, perquè a Tenaún és "donde las casas navegan".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!