No m’agraden els exercicis de nostàlgia. Menys els que reivindiquen sentiments que én comptes de ser naturals o genètics són d’adopció interessada o de moda. Vull dir que sempre em va semblar ridícul reivindicar la cutresa de “Cal 65” en el seu darrer període i m’agrada més la joieria de disseny artesà que el va
Excuses, excuses, excuses. Bé, potser sí, però en tot cas, intentar-ho de nou sempre és positiu. Per tant ho intento : el Bloc surt de la hivernació i rebrota amb la Primavera, amb el ferm covenciment de que, perquè no se’ns torni a pansir, el regaré al menys un cop per setmana. Si no ho
He tingut amics en responsabilitats importants, representatives o directives. Mai fins ara però havia tingut un amic -i menys un amic tan amic- representant del meu país davant d’un país estranger, alló que si el meu país fos un país normal seria un ambaixador i que -com que no ho és de normal el meu país-
Ja hem acabat. Ha estat interessant l’experiència amb l’equip del “30”. Fins i tot amb alguna petita discrepància crec que ens hem entés bé, tant amb el Pepe com amb el Quico. No només hem fet tot el previst sinó que també ens hem trobat sorpreses sobre la marxa que, estic segur, hauran enriquit el
Avui ha estat un dia dur, dues entrevistes suspeses (una amb la ministra de Cultura quan ja estàvem al despatx), un munt de quilòmetres pels embussos santiaguencs i nervis diversos, però el final del dia ha estat una delícia.La gent de Motiva (en Luis Carrasco i la seva família de l’empresa de coaching) ens han
La jornada avui ha començat abans de les 6 del matí, hem anat a buscar l’Edgar a casa seva, hem vist com es llevava, es rentava les dents i esmorzava amb el seu germà Bastian, que promet ser un enxaneta tant bo com ell, i l’hem acompanyat a l’escola. Allà hem compartit classe de matemàtiques, pati
L’ex-president Ricardo Lagos va fer pinya a un tres de cinc dels castellers de Lo Prado amb un mocador al coll i escortat pel Lucho Carrasco. Una munió de fotògrafs i càmeres l’envoltaven (i d’aquí que les meves fotos sortissin mogudes. El president de la República de Xile, que va precedir la Bachelet (i que
Ja soc a Santiago. I ja ens hem posat a treballar. La cosa promet i en Quico i en Pepe li estan treient molt de suc només en els preparatius, ja ens hem parat a fer “ambient” pels carrers de Santiago i estan aportant tantes idees que no sé si en una setmana podrem fer-ho
Encara no m’ho puc creure. Però aquesta tarda agafo un avió (1 no, 3) i demà al matí seré novament a Santiago de Xile. Aquest cop no hi vaig sol, m’acompanyen el reporter Josep Maria Domènech i el realitzador Quico Concellon, dos pesos pesants del “30 minuts”. La direcció del programa va ajornar el reportatge
Tornar a la Setmana Santa de Cuenca ha estat interessant 15 anys després d’aquella primera descoberta amb la Núria i el Jofre. La ciutat -i la festa religioso-popular- continua tenint els seus encants però també un regust caspós que ajuda a entendre que això d’Espanya és una altra cosa. Les chuletillas, el morteruelo, el ajuarriero o
Ha passat una setmana i les anàlisis del resultat electoral del 9-M, tant les que fan els polítics participants com les dels opinadors mediàtics, comencen a donar claus en molts sentits. Caldrà esperar encara i veure si es concreten algunes esperances. Però jo que soc de mena optimista -al marge de que ho sigui o
El resultat de les eleccions generals espanyoles a Catalunya diu moltes coses. Però potser és bo que no les analitzem només en clau partidista, que han fet bé o malament els partits i els polítics, sinó en clau ciutadana: ¿què volen els electors catalans que de manera massiva i contundent han anat a dir-ho a
Al menys riuríem. La tristor amb la que alguns anirem a votar diumenge està molt lluny, ja no de l’emoció de les primeres votacions a finals dels 70, sinó també de la convicció o les ganes de canvi amb que vàrem votar fa 4 anys, el 14 de març de 2004. El PP més franquista,
El Palau s’ensorrava d’aplaudiments després de més de dues hores seguides de concert i tres bisos generosos. Si l’Ana Belén ja havia estat per a mi , i per a alguns més vellets que jo, un mite de sensualitat madura, ahir ens va renovar aquesta condició, desbordant bellesa i qualitat, amb una presència física extraordinària i una
El Palau de la Música està de Centenari i avui fa un dels tres concert de commemoració, amb dues de les futures grandioses veus de la música catalana, la Txell i la Júlia, cantant entre els coros juvenil i infantil de l’Orfeó Català. No us convido a anar-hi si no teniu entrada perquè trobar-ne una avui