Allende, el nou Centre Cultural i un carrer pinochetista
Xile és un país molt polititzat. Tothom parla de política, està amb els uns o amb els altres, mira els informatius i opina. La Michelle Bachelet és just a meitat de mandat i acaba de fer un canvi de ministres; l’opinió generalitzada és que el govern de la Concertación ha tingut molts problemes (diuen que és molt més fluix que l’últim de Lagos) en la primera part i ara tothom fa simils futbolístics dient que "el segundo tiempo" serà definitiu per guanyar o no el partit.
Xile, o potser és només Santiago, que no és poc. Una de les grans crisis guvernamentals la va provocar el "Transantiago", la modernització amb unificació tarifària de la xarxa de busos i metro de la capital… més o menys com la crisi de l’AVE i les rodalies catalanes.
Una de les darreres obres del president Ricardo Lagos va ser el Centro Cultural Palacio de la Moneda, un espai lluminós i gran just sota la plaça del palau de govern, que va inaugurar-se el 26 de gener de fa 2 anys. Ara hi ha una exposició sobre "España, encrucijada de civilizaciones" i a la propaganda hi diu: "el rey ya la vio, tu que esperas a ir?"
Prop d’allà i de la Plaza de Armas, al Museo Chileno de Arte Precolombino hi ha una mostra excel·lent de ceràmiques i objectes dels centenars de cultures americanes que hi havia abans de la uniformització espanyola: no només mayas, incas o mapuches, sinó teotiuacans, chupicuaros, capulis, diaguitas, condarhuasis, cienagas, chemanuelses, chimus, tainos, moches, wayuns, vicus, … o chinchorros, aquests últims amb unes mòmies que són del 5.050 a.C. , més velles que les d’Egipte.
La Fundació per la Pau Salvador Allende també és un centre interessant per visitar. Allà he vist un vídeo fantàstic sobre la repressió als fotoperiodistes durant la dictadura. La seu inaugurada fa poc amb diners del govern espanyol és una casona molt maca al barri de Brasil -també al centre- en la zona més universitària.
Sorpren que a la capital d’ un país on sembla que s’ ha sabut fer catarsi del passat recent, hi hagi un carrer important que encara es diu Avenida del 11 de Septiembre (i no es refereix al del 1714 o al del 2001, sinó al de 1973); és a Providencia, un districte que sempre ha tingut un alcalde de l’UDI, la dreta més reaccionària.
Però bé… a Madrid també va haver-hi una estàtua del Franco fins aquesta legislatura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola, se que fa temps k no em passava per aquí!!!!!!!! però avui m’he passat i m’he posat el dia de la teva aventura de viatge!!!!!!
Hola Xavier,
veig que al casal català miraven el partit del Barça al camp del Sevilla. Però te n’oblides que dues hores abans havien estat mirant l’Athlètic-Espanyol, oi?. Si no ens ho expliques, en S.Llibre s’emprenyarà amb tu com ho va fer amb els d’educació i el DVD de les tres bessones.
Que continuis tenint un bon viatge. Per cert, tornes el dia del nostre patró, no?