Bosc de Vallgorguina, ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, primavera de l’any del senyor de 2016. Un home corpulent, vestit amb hàbit – li direm mestre monjo – exhorta els seus fidels a cantar: IMPOSTOS, JUSTÍCIA, HISENDA PRÒPIA, ESTRUCTURES D’ESTAT. L’ermita és plena a vessar. S’atura un moment, baixa la veu i els diu: “Haurem
De fet, hauria de dir, la baralla dels coloms, però com a títol queda força més poètic i segons com també podia semblar un espectacle de dansa. A més, em serveix per recordar l’escriptor Andrea Camilleri, sicilià militant com el nostre estimat director de teatre, en Sandro Dieli. La història l’he viscut aquest matí, prop
Ja s’han trobat tots els actors dels atemptats terroristes de París i Brusel•les. Es tractava d’un grup d’amics i parents sense gaire infraestructura. Per fer l’atemptat de Brusel•les van agafar un taxi. El que va fugir va tornar a peu des de l’aeroport a la ciutat. Com és possible que uns individus així fessin tant
Seves són les lleganyes mortes, senyors decadents ventilant imperis que xisclen lleis, que s’arrosseguen pel llindar de l’estimball o baixen a les clavegueres de la ràbia, o s’atrinxeren als núvols de la impunitat en cels de blanca pau amb guants de seda criminal. Nostres les mirades enceses de desitjos, els horitzons trufats de somnis. Nostre
Abril de 2026. Avui he anat amb el meu nét a saludar a la Mediterrània.Després, hem fet una visita al Remolar, un indret lliure de salvatjades antròpiques especulatives. Hem fet una llarga passejada i finalment hem pujat al Tramvia Verd que fa una ruta des del marge esquerra del riu Llobregat fins el marge dret
Avui tornem a representar l’obra. Aquesta vegada a l’Auditori de Can Fabra a Sant Andreu amb la col·laboració de Teatro d’Appartamento i el suport de Tallers de Músics i d’Amics i Amigues de la Violeta. A les 18.00 hores farem un assaig general obert i a les 19.15 presentarem l’obra “Tot esperant la independència”. La
Ahir al capvespre després de la feina vaig fer una horeta d’esport al poliesportiu que tinc a dues cantonades de casa. Tranquil i relaxat, obria la porta de la meva llar quan el rellotge de la “Plaça de la Vila” tocava dos quarts de deu. Vaig endollar la ràdio a la cuina, i a la
Et postules per ser el proper candidat a poeta del regne ? Llegeixes llibres, mires el mòbil d’amagatotis. Escrutes versos. Recaptes, subtilment blanqueges mots. Rescates…, i prudent, t’endinses per les grutes toves del passat. Estimes amb guixades, mala lletra i fas reformes mal pactades amb adversaris que també es miren el mòbil d’amagatotis com tu.
Al títol d’aquestes breus reflexions apareixen ja indicis de per on van car s’estableix una possible relació entre canvi climàtic i inundacions. Existeix? En quin sentit? Malgrat que encara hi ha alguna incertesa a l’entorn del canvi climàtic no sembla ja discutible que s’està produint i, almenys en una part gens menyspreable, degut a les
Dimarts 22 de març del 2016, En un indret qualsevol de la Badia dels Alfacs ( lo Delta de l’Ebre) dos personatges mostregen aigua marina : són el Llop del Montsant i el Poeta Roig. Ben a prop tenen Freginals, on el recent accident, i fa poques hores s’ han assabentat de l’atemptat terrorista a
El FNM va celebrar ahir, 24 de febrer, un debat- col·loqui amb en Josep Ramoneda, filòsof, periodista i escriptor. Es va fer a l’Ateneu popular “La Violeta” del barri de Gràcia de BCN. Vam debatre sobre un concepte “Europa” i sobre la seva realitat actual. Durant una hora i mitja, després d’una llarga i complexa
Xops, els records regalimen, pessiguen com crits de suor, sanglots de (la) nena perduda a la plaça que una nit de greix vam oblidar El poeta Roig Juliol de 2015
El Fòrum Narcís Monturiol (FNM) amb el suport d’Amics i Amigues de la Violeta us fa saber que per tal de celebrar el nostre V è. Aniversari hem dissenyat una obra de teatre de proximitat , que dins de la categoria del teatre de l’absurd es titula : ” TOT ESPERANT LA INDEPENDÈNCIA”. Per aquest
Any 1967: escola dels “Hermanos de la Sagrada Familia” , al costat hi havia una riera a dos pams del camp de sorra on els nois jugàvem a futbol. Era la Riera d’Horta de Barcelona , Catalunya, Països Catalans. Cap relació amb l’Horta de València , alguna semblança amb l’escola de Ribera de l‘enyorat Ovidi
NOTAS COMPLEMENTARIAS SOBRE LA LLAMADA ‘CUESTIÓN CATALANA’. Invitado por la Sociedad Civil para el Diálogo (SCD) a exponer mi punto de vista de simple ciudadano sobre el presente, y sobre posibles horizontes futuros, de y para Cataluña, empiezo con una referencia, acorde con la entidad que nos acoge: la del Club Siglo XXI. En tiempos