Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

23 de març de 2016
0 comentaris

Maria Independència

Dimarts 22 de març del 2016,

En un indret qualsevol de la Badia dels Alfacs ( lo Delta de l’Ebre) dos personatges mostregen aigua marina : són el Llop del Montsant i el Poeta Roig.

Ben a prop tenen Freginals, on el recent accident, i fa poques hores s’ han assabentat de l’atemptat terrorista a Brussel•les. Per Síria però cap minut de silenci.

El Mediterrani. A l’horitzó, el cel ennuvolat. Pau. La mística dels agnòstics. Vida. Pura vida.

Junts recorden que fa cinc dies a Barcelona, al teatre de La Violeta, van compartir festa i espectacle amb la Maria Independència, acompanyats d’altres personatges i d’un públic nombrós i proper. Estrenaven l’obra teatral: “Tot esperant la Independència”.

Teatre de l’absurd, teatre de proximitat.

Utopia, esperança, derrotes, un vell cafè, un país que, malgrat tot anem fent.

Hom es podia trobar, envoltat pel somni, al Quebec, a Escòcia, a Galícia o a Còrsega.

Difícilment amb el poble kurd, dispersat, massacrat i menystingut pels poders terrenals.

L’obra va ser un èxit; no és per atzar: el guió es va elaborar amb els actors, que van gaudir d’un productor brillant i amb empenta i d’ un magnífic director professional.

Teatre de l’absurd, teatre democràtic, teatre republicà.
Teatre i esperança. Teatre proper i col•lectiu.

Fidel Picó i Xavier Fusté, Fòrum Narcís Monturiol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!