Dimarts 22 de març del 2016,
En un indret qualsevol de la Badia dels Alfacs ( lo Delta de l’Ebre) dos personatges mostregen aigua marina : són el Llop del Montsant i el Poeta Roig.
Ben a prop tenen Freginals, on el recent accident, i fa poques hores s’ han assabentat de l’atemptat terrorista a Brussel•les. Per Síria però cap minut de silenci.
El Mediterrani. A l’horitzó, el cel ennuvolat. Pau. La mística dels agnòstics. Vida. Pura vida.
Junts recorden que fa cinc dies a Barcelona, al teatre de La Violeta, van compartir festa i espectacle amb la Maria Independència, acompanyats d’altres personatges i d’un públic nombrós i proper. Estrenaven l’obra teatral: “Tot esperant la Independència”.
Teatre de l’absurd, teatre de proximitat.
Utopia, esperança, derrotes, un vell cafè, un país que, malgrat tot anem fent.
Hom es podia trobar, envoltat pel somni, al Quebec, a Escòcia, a Galícia o a Còrsega.
Difícilment amb el poble kurd, dispersat, massacrat i menystingut pels poders terrenals.
L’obra va ser un èxit; no és per atzar: el guió es va elaborar amb els actors, que van gaudir d’un productor brillant i amb empenta i d’ un magnífic director professional.
Teatre de l’absurd, teatre democràtic, teatre republicà.
Teatre i esperança. Teatre proper i col•lectiu.
Fidel Picó i Xavier Fusté, Fòrum Narcís Monturiol
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!