Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Salvador Espriu, en homenatge Dilluns 28 de desembre de 2015 , dia dels Sants Innocents , set del matí a Barcelona. Encara sorprès pel resultat d’’empat matemàtic
França: El partit d’extrema dreta Front Nacional (FN), liderat per Marine Le Pen, ha estat el partit més votat en la primera volta de les eleccions regionals franceses d’aquest diumenge 6 de desembre , que han comptat amb una participació del 50% del cens. Cau la França de la “Liberté, égalité, fraternité” Per què? Fracàs
En condicions normals, en aquestes dates, si parléssim d’Agramunt hauria de ser per a recordar que també al principat es fan torrons, i dels ben bons. Segons la pàgina web del seu ajuntament “ La vila d’Agramunt és el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada
Plovisqueja…, i mentre pujo cap al cim, la boira no em deixa veure la vall. Estic neguitós. No m’hi veig gens. La foscor de la nit m’amaga la ruta -sempre difícil- que em porta, durant situacions límit, cap a la Cabana dels Poetes i Escriptors Desterrats. Escolto de lluny: “The Sound of Silence”, “Inici de
Et convidem al proper debat del grup d’opinió ” Fòrum Narcís Monturiol”. Títol: “Cabals circulants autonòmics, cabals ecològics nacionals i canvi global” Contingut: “Heu pensat mai si els cabals de manteniment dels nostres rius –també anomenats cabals ecològics- tenen res a veure amb el procés de transició nacional? De quina manera la nova república catalana
La creativitat (o també enginy) diuen que és un neologisme procedent de la paraula anglesa creativity. D’acord amb això, seria la capacitat per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s’enfronta. Així doncs la supercreativitat equivaldria a la capacitat extrema per a inventar objectes i solucions originals
No sóc nacionalista. Estimo la meva terra. Estimo especialment la Serra de Montsant, el barri de Gràcia de Barcelona, el Ripollès, el Maresme i les Terres de l’Ebre. Estimo la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans. A l’any 2012 em van convertir en independentista instrumental. Vull arribar a la República Catalana a partir d’un
Molts recordareu la famosa intervenció de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya el 24 de febrer de 2005 dirigint-se al grup de CiU: “Vostès tenen un problema, i es diu 3%” pel presumpte cobrament d’un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat que ostentava aquella
Vianants líquids; regalims de suor. Al final, un rastre de sequera: xaragalls omplint els nostres camins com escletxes de somnis exhaurits. I a l’ombra d’un estiu, xop de melangia, altre cop gotims de pluja. Altre cop desig de rius davallant pels nostres gorgs. Som això: afamats vianants líquids supurant, bevent el vi de la nit
Ignasi Riera: 14 d’octubre de 2015. Demà recordarem que fa 75 anys que va ser afusellat el President de Catalunya, Lluís Companys i Jover. L’enyorat Miquel Caminal, que va ser el responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat, escrivia fa cinc anys sobre Companys, el primer pres i el primer immolat per Catalunya i
A diversos mitjans de comunicació he llegit la solemne declaració de Felipe VI (Rey de España.Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias,[de Jerusalén, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaén, del Algarve,
Amb un paisatge post-electoral boirós per a massa persones, tot i ser fàcil d’explicar “ urbi et orbi” que els resultats a les eleccions al Parlament de Catalunya del propassat dia 27 de setembre són matemàticament nítids, el FNM ha de contribuir a esvair boires que ens arriben d’arreu de la Pell de Brau (espatlla
Dijous 17 de setembre el grup d’opinió Fòrum Narcís Monturiol va celebrar a “la Violeta”el primer debat d’aquest curs: Independència, va de veres? Vam participar –hi 30 persones; ens van acompanyar els següents ponents : Joan Botella, Catedràtic de Ciència Política de la UAB. Antoni Morral, gestor cultural, ex- Alcalde de Cerdanyola del Vallès. Pep
1.- El context El dimarts 8 de setembre el Setmanari de l’Alt Empordà publicava un article molt punyent d’en Lluís Benejam. Sota el títol “Cal que la Muga porti aigua?”, l’autor denunciava el fet que l’actual Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC, 2016-2021) -en fase d’informació pública fins al
Tan imbècils ens creieu? Visc a massa quilòmetres d’on fa xup-xup la campanya electoral. Tinc, però, la impressió que massa dirigents polítics d’anomenada ens creuen gent amb escassa capacitat de comprensió. Potser perquè ells no hi veuen més enllà? Potser perquè obliden que el sant patró europeu de la demagògia es deia Benito Mussolini, el