Abril de 2026.
Avui he anat amb el meu nét a saludar a la Mediterrània.Després, hem fet una visita al Remolar, un indret lliure de salvatjades antròpiques especulatives.
Hem fet una llarga passejada i finalment hem pujat al Tramvia Verd que fa una ruta des del marge esquerra del riu Llobregat fins el marge dret del riu Besòs, travessant Barcelona per l’avinguda Diagonal.
A l’alçada del carrer Aribau penso: Quantes batalles hem tingut des del teu naixement, noi!
No li dic res.
El Procés de Transició Nacional va començar fa gairebé 16 anys, a partir de la desfeta d’aquell Estatut del President Maragall. El millor President de Catalunya des de la restauració de la Generalitat, l ‘any 1977.
Hem patit molts disgustos, però gaudim també d’algunes victòries; com aquest tramvia.
L’aliança dels independentistes d’esquerres, dels Comuns i de la CUP al Cap i Casal i a les comarques que l’envolten, van invertir la hegemonia que tenien els poderosos: el RACC, Caixa Bank, els Godó, els de l’IBEX o l’extinta sociovergència.
Durant el llarg Procés Constituent, hem equilibrat hegemonies que, a la pràctica, ens permeten “navegar” en un tramvia alimentat en part per energia solar.
El Tramvia Verd ha assolit un protagonisme emblemàtic, que ha ajudat a reduir la contaminació atmosfèrica i acústica a la ciutat de Barcelona, que ha sabut aplicar les estratègies d’adaptació al Canvi Climàtic.
L’escola pública ha recuperat el prestigi de l’època republicana i ara és la “casa dels nens i nenes”. La quitxalla dels sectors populars i de les que abans anomenàvem classes mitjanes.
També la força de les marees blanques, amb la complicitat amb algun Conseller de Sanitat, han permès, amb rigor i bona planificació, invertir la tendència a privatitzar la peça més essencial d’aquell ”Estat del Benestar” que preteníem. Una tendència nefasta, consolidada per cert amb el trist paper del govern del president Montilla i Cia.
Encara no som independents. L’hegemonia de l’esquerra política ha agilitzat un procés assolint victòries socials dia a dia, enfortint la cultura dels Comuns i de tots aquells que estan arrelats a la mare Terra.
Diumenge votarem amb llibertat. Hi aniré i votaré Si a l’Estat Català, integrat a les Nacions Unides.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!