Quan Donald Trump va guanyar les eleccions vaig dir que bona part de la culpa era del fracàs d’Obama que ha decebut els seus votants. Veig que diversos comentaristes de prestigi, com el nostre amic Josep Ramoneda, han publicat recentment articles que concorden amb aquest argument. Aquest darrer mes hem vist com Barak Obama ha
Avui, després de la feina, he passat per una botiga “ecològica” i he comprat tres ampolles de llet de litre i mig. Abans de sortir n’he deixat una a la paradeta que tenien del recapte. He pensat que avui era l’últim dia. Collons de recaptes i maratons!! Sabeu on m’agradaria viure? A una Catalunya on
Fa molt temps que vaig dient -i alguna vegada m’ho haureu sentit dir- que la gent d’esquerres (en sentit molt ampli; ara tampoc cal que ens barallem per veure qui està en el club) tenim una mena de “síndrome d’Estocolm” des que la senyora Tatcher va fer-se amb el poder al Regne Unit i ens
Comparteixo els sentiments i, encara que no serà gens fàcil, hem de mirar sense por endavant, i seguir. A Catalunya, està clar que tenim un fet diferencial que ens pot mantenir la il·lusió, però si no assolim els objectius la frustració serà molt gran. És relament una pena el que està passant a la nova
Endavant les atxes ¡¡¡ Això que has escrit, em recorda un text que fa un temps vaig llegir per internet: hi ha força gent que té por del futur. Quan hom té por vol seguretat, fiabilitat, mà dura, reduir incertesa, escoltar allò que vols –encara que sigui mentida-. Potser també per això hi ha monstres
La culpa del que ha passat és de l’Obama. Ha gastat la seva presidència sense solucionar molts dels problemes pendents als Estats Units. Si voleu podem anar esmentat coses que no ha arreglat l’Obama: la policia segueix matant negres quan li sembla, Guantanamo segueix obert, la política internacional és tot menys ètica, les armes segueixen
TRUMP als USA, PUTIN a RÚSSIA, i a la XINA un tal XI JINPING. A FRANÇA la MARIE LE PEN avança sense que ningú l’aturi. Deia l’Albert Camus: No camines davant meu, potser no et seguiré. No caminis darrera meu, potser no et guiaré. Camina al meu costat i serem amics. El LLOP DEL MONTSANT
El dimarts 4 d’octubre -avui fa una setmana- el Fòrum Narcís Monturiol, amb el suport d’Amics@Amigues de la Violeta, celebrà el primer acte després del parèntesi de l’estiu.. Al debat”Transformacions socials i sobiranies a Catalunya i a Europa” hi intervingueren en David Fernández, en Joan Subirats i en Josep Manuel Tresserras.L’acte començà a les set
Collons! Quina nit, calor i xafogor i mals somnis…. m’estic fent vell, començo a estar cansat. Anar a la feina no em fa mandra però trobar-me alguns comandaments encorbatats em treu de polleguera. Estic en la fase del pessimista que, tal com diu l’amic Falstaff, és l’optimista ben informat. Escolto la ràdio a un soberanista
Bosc de Vallgorguina, ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, primavera de l’any del senyor de 2016. Un home corpulent, vestit amb hàbit – li direm mestre monjo – exhorta els seus fidels a cantar: IMPOSTOS, JUSTÍCIA, HISENDA PRÒPIA, ESTRUCTURES D’ESTAT. L’ermita és plena a vessar. S’atura un moment, baixa la veu i els diu: “Haurem
Ja s’han trobat tots els actors dels atemptats terroristes de París i Brusel•les. Es tractava d’un grup d’amics i parents sense gaire infraestructura. Per fer l’atemptat de Brusel•les van agafar un taxi. El que va fugir va tornar a peu des de l’aeroport a la ciutat. Com és possible que uns individus així fessin tant
Ahir al capvespre després de la feina vaig fer una horeta d’esport al poliesportiu que tinc a dues cantonades de casa. Tranquil i relaxat, obria la porta de la meva llar quan el rellotge de la “Plaça de la Vila” tocava dos quarts de deu. Vaig endollar la ràdio a la cuina, i a la
NOTAS COMPLEMENTARIAS SOBRE LA LLAMADA ‘CUESTIÓN CATALANA’. Invitado por la Sociedad Civil para el Diálogo (SCD) a exponer mi punto de vista de simple ciudadano sobre el presente, y sobre posibles horizontes futuros, de y para Cataluña, empiezo con una referencia, acorde con la entidad que nos acoge: la del Club Siglo XXI. En tiempos
La creativitat (o també enginy) diuen que és un neologisme procedent de la paraula anglesa creativity. D’acord amb això, seria la capacitat per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s’enfronta. Així doncs la supercreativitat equivaldria a la capacitat extrema per a inventar objectes i solucions originals
Dijous 17 de setembre el grup d’opinió Fòrum Narcís Monturiol va celebrar a “la Violeta”el primer debat d’aquest curs: Independència, va de veres? Vam participar –hi 30 persones; ens van acompanyar els següents ponents : Joan Botella, Catedràtic de Ciència Política de la UAB. Antoni Morral, gestor cultural, ex- Alcalde de Cerdanyola del Vallès. Pep