Et postules per ser el proper candidat a poeta del regne ?
Llegeixes llibres, mires el mòbil d’amagatotis.
Escrutes versos. Recaptes, subtilment blanqueges mots.
Rescates…, i prudent, t’endinses per les grutes toves del passat.
Estimes amb guixades, mala lletra i fas reformes mal pactades
amb adversaris que també es miren el mòbil d’amagatotis com tu.
Alces el to, aguts i greus s’enlairen com punys ‘pseudodesobedients’
que es mostren en aeroestàtic.
Volen paperets de colors a la plaça,
canten -o la caguen- els del teu partit,
et cauen enquestes i ploren les estadístiques amb decimals
talment esbarzers, clonen i clouen el teu camí
(com es clou un poema, o sigui, precàriament).
Has de fer el discurs d’investidura
quan la fruita encara no està madura
i l’engranatge i miratge perdura.
Mires el mòbil d’amagatotis,
passes pantalles com segons salten al circ.
Juga la canalla al pati: xiscles de trens
i missatges als grups de whatsapp.
Dines a corre-cuita i t’afanyes a mirar el mòbil:
sense missatges, només publicitat.
A casa no trobes la darrera recepta del metge. Busques…
Sempre busques el poema que t’ha de dur a les gorges
d’un estrany poder que no troba aliances.
Al mòbil: les gràcies per un fragment de poema, un punt positiu.
La calçotada és diumenge: caldria reservar calçots.
Et postules d’amagatotis, tot és líquid, lleuger i precari.
El candidat no té projecte. Buit. 1899.
Tu calçots, mòbil i poemes. El trident de la república.
Estima postulant-te, no corris tant.
Fidel. El poeta roig.
Març 2016