Avui fa un any que la gent va demostrar la seva capacitat d’organització i de resistència. Vam deixar de ser gent per convertir-nos en poble. Veïnes i veïns, de diverses idees polítiques, de diverses llengües i orígens, de diverses edats ens vam organitzar per exercir un dret que és el de manifestar l’ opinió. Però més
Vinc d’una concentració davant la seu del Departament d’Economia. Gens cansat , visc a Gràcia tocant “als Jardinets”. Humitat i calor a la Vila . Nuvóls amunt i avall, situació anticiclònica, plou quan vol a voltes amb gran intensitat… Canvi climàtic? Tinc ganes de parlar-ne amb en George Falstaff i en Colau de Ros. Un
Fa mesos, vaig fer una birra amb un ex -alcalde metropolità company meu de curs. Va ser-ho com independent amb una candidatura ICV- ERC . Fou en el període 1991-1994. Pobre home! Tots dos vam nèìxer l’any 1952. Amb un posat molt trist em va dir: Hem de treure als presos polítics ! Això és
De vegades quan estic sòl a la “meva Vila de Gràcia” em deprimeixo. Sempre he estat un pèl depressiu. Em posa trist la paraula “processisme” sobretot si l’empren persones amigues que venen del PSC ( Congrés) i també antics eurocomunistes catalans. Servidor considera que el bloc independentista més els “comuns” està ple d’immanents i trascendents
Aquest vespre estic cansat. Cap al migdia ha pujat fins la meva bauma, situada a tocar de la Cova Santa, un llobató rosenc i d’ulls clars que m’ha marejat fins que la sortida de la Lluna l’ha fet callar. És un llobató espabilat; durant tot la tarda m’ha atabalat preguntat-me sobre l’eclipsi de Lluna,
Cròniques d’estiu : 24 de juliol de 2018. Feia molta calor aquell vespre de juliol de l’any 1936. La calor envaïa l’estança dels masovers d’una casa de pagès situada a prop de Vallfogona del Ripollès. En Pepitu, el masover, es va alçar del llit on havia estat folgant amb la seva dona. Plegats havien pujat
Arribo a casa molt suat. Porto un paquet voluminòs des de força lluny i el darrer tram l’he fet en taxi. Em trec la camisa i, abans de dutxar-me, em poso la mà esquerra a la butxaca … Hòstia, la cartera! Baixo escales avall. No hi és! Ni al carrer, ni al “xino” del costat
MY WAY. Aquest capvespre el primer home caminava a poc a poc per un dels túnels que porta de la línia blava a la línia groga del metro de Barcelona. Anava una mica capficat. Ell se sent només català, i nascut a la Mediterrània. De sobte, va sentir una trompeta de lluny. Era el segon
“Triste es pedir pero más triste es robar”. Qué pido y por qué: He recibido un encargo editorial para que redacte, en coordenadas de tiempo-espacio muy limitadas, una especie de informe y/o crónica sobre qué percepción se tiene en Madrid del llamado ‘proceso catalán’. En la petición, se acumulan diversos equívocos: aunque llevo catorce años
Amb la participació de Gemma Tribó, Doctora en Història Contemporània; Alfons Bech , d’Independentistes de CCOO i Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT. Centre de Cultura Popular la Violeta , 3 de maig de 2018 Gemma Tribó El primer moviment obrer era molt poc organitzat. Surt com un rebuig a la mecanització. Pren
Plovia i feia força fred aquell vespre del mes de febrer. Pels carrers de la Vila de Gràcia un home de cabell gris caminava lentament sota la pluja, anava guarnit amb una mena de gabardina negra. Francisco Giner de los Ríos, Tordera, Llibertat , Fraternitat, Abdò Terrades…, diferents noms de carrers d’una Vila que fou
És evident que a molta gent jove, l’expressió maig del 68 no els suggereix gaire més que unes dates d’ara fa just 50 anys (en cas que hagin après a restar). A molta gent no tant jove però allunyada de la política és probable que tampoc els hi recordi res més que un possible
Fa molts anys, quan jo era un jove llop , vaig treballar a un “casalici” de la Barceloneta. Allà hi feinejaven persones sàvies i molt educades, però els que hi manaven eren uns feixistes, que procuraven “mantenir l’ordre”. Per exemple, reprimien als joves becaris i tècnics, que un dia de març, ens vàrem tancar desprès
No tinc això que anomenen Twitter, ni Bloq/ Block/ Bloc, ni, des de fa anys, columna periòdica als diaris. Ni tampoc cap trona parroquial ni cap tribuna política. És a dir: comento tot allò que passa, quan em sobta o em desassossega o em provoca interrogants que m’inquieten, o bé als bars o bé a