Arribo a casa molt suat. Porto un paquet voluminòs des de força lluny i el darrer tram l’he fet en taxi. Em trec la camisa i, abans de dutxar-me, em poso la mà esquerra a la butxaca … Hòstia, la cartera! Baixo escales avall. No hi és! Ni al carrer, ni al “xino” del costat
ESTIUS AL RIPOLLÈS Sóc nét d’un avi de la Lliga Catalanista i d’un avi estucador i republicà La guerra civil va provocar la mort de dos familiars seus. El germà petit del meu avi patern, en Miquel Fusté Dolça, enginyer industrial, va ser assassinat prop de Ripoll per un escamot de la FAI. Un cunyat
Amigues i amics, Serà molt difícil analitzar la història actual del nostre país que és sotmés, a causa de la repressió dels Aparells de l’Estat Espanyol, a turbulències les quals no van arribar a ser previstes pels nostres dirigents polítics independentistes i soberanistes. Bé, des del Nucli Impulsor del FNM us desitgem BON NADAL! i
ESBORRANY : Petita peça de teatre de proximitat UGARTE Sinopsis : Dos personatges que es van conèixer a Casablanca l’any 1942 es retroben, a New York 14 anys després. El diàleg entre ells posa de manifest dilemes existencials eterns. New York, una nit de novembre de 1956. Sascha: Passejo. Una pluja fina cau sobre
NADAL Ara fa cinc anys, dos amics anomenats El Càtar de la Granadella i el Llop del Montsant van publicar un petit escrit: Ermita de Sant Bartomeu, Montsant; Nadal de 2011. Cap el final de la narració deia el Llop al Càtar: «Immersos en un segle XXI molt complicat tant per la mare Natura com
Dimarts 22 de març del 2016, En un indret qualsevol de la Badia dels Alfacs ( lo Delta de l’Ebre) dos personatges mostregen aigua marina : són el Llop del Montsant i el Poeta Roig. Ben a prop tenen Freginals, on el recent accident, i fa poques hores s’ han assabentat de l’atemptat terrorista a
Des que va morir mon pare, patriota i editor, el Nadal ha esdevingut una data més del calendari. Només el naixement dels meus tres fills va esmorteir l’enyorança de la seva absència; però ara, quan els fills ja han iniciat el seu projecte personal de vida, l’enyorança em torna. És per això que vull fer-vos
Es va desenvolupar dimarts 2 de juny organitzat per els “Amics de la Violeta” i el Fòrum Narcís Monturiol al Centre de Cultura Popular la Violeta ( Gràcia, BCN) es va desenvolupar dimarts 2 de juny La ponent, Sandra Romero , colombiana, enginyer de sistemes i lectora voraç va fer una presentació molt acurada de
Raimon té tot el dret a tenir una opinió personal sobre la independència de Catalunya i a expressar-la on vulgui, quan vulgui i com vulgui. No tinc prou informació per jutjar les seves reflexions sobre el País Valencià i Ses Illes, , bé que considero una hipòtesi raonable l’augment dels demagogs “ blaveros” front un
Es va realitzar al Centre de Cultura popular “ La Violeta” del barri de Gràcia (BCN) el propassat 1d’abril , amb la participació de 15 persones. El ponent va ser el teòleg J.I. González Faus, jesuïta, professor de Cristologia i membre destacat del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. L’Antoni Comín ens el presentà com un
Fa cent anys del naixement d’en Salvador Espriu (1913-1985). Avui escoltem lloances i veiem homenatges de tota mena. Es reedita part de la seva obra i se’n publica una molt bona biografia. Surt a escena el seu teatre i, l’altra nit, a Sinera, ens trobem un recital de poesia i cançó, ben dissenyat. . En
Sí, ho heu llegit bé. No és ni una errada tipogràfica, ni una manera incorrecta d’anomenar Georg Simon Ohm, aquell físic que va enunciar la relació inversa entre la resistència d’un material i la intensitat del corrent que hi circula, segons la diferència de potencial elèctric a què està sotmès, tal com es mostra a la
Diumenge de Pasqua, en una ciutat fronterera amb els Països Catalans, vaig llegir un article sobre el tancament de la fàbrica Derbi que comentava el següent : A les 11.00 d’avui ha acabat el muntatge de l’última moto de la marca Derbi fabricada a la factoria de Martorelles, que avui tanca definitivament les portes i
Avui al matí al sortir de Barcelona en direcció al meu estimat Montsant he connectat la ràdio del cotxe , cosa que faig sempre quan viatjo sòl, i he sintonitzat “Radio 3 ” emissora que emet música de qualitat i prou variada : jazz, flamenc, folk etc…, i m’agrada escoltar-la durant viatges una mica llargs.
Hacía ya algunos años que nos rondaba la idea de acoger un niño saharaui durante el verano, pero nunca habíamos acabado de hacerlo. Quizá por indecisión, por comodidad, o por un cierto egoísmo, aunque seguramente por un poco de cada cosa, cuando se acercaba el momento de hacer las gestiones para solicitar la acogida, no