Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
El FNM va celebrar ahir, 24 de febrer, un debat- col·loqui amb en Josep Ramoneda, filòsof, periodista i escriptor.
Es va fer a l’Ateneu popular “La Violeta” del barri de Gràcia de BCN.
Vam debatre sobre un concepte “Europa” i sobre la seva realitat actual.
Durant una hora i mitja, després d’una llarga i complexa exposició del nostre convidat vam discutir sobre la realitat social, econòmica, política i cultural del Vell Continent..
En Ramoneda va posar sobre la taula realitats i interrogants.
La crisi del bipartidisme polític a Europa que ai las ! comença a contagiar als Estats Units : Un populista d’extrema dreta ,en Trump, pot teòricament ser el candidat republicà a la Presidència : Hillary Clinton pot ser derrotada per un demòcrata que es diu socialista….
Tornat al Vell Continent va qüestionar el model de creixement i l’abducció de les classes mitges i populars pel consum pel consum. Uns compren a Zara i d’altres a Louis Button….. tots compren.
Va apuntar que el paradigma del capitalisme sense fre s’inicia amb Tatcher , augmenta amb el posterior desconcert de la socialdemocràcia després de l’explosió de la URSS, i incideix r en la crisi dels vells partits i en l’aparició de nous subjectes polítics : Marie le Pen, Syritza, Podemos etc., tot remarcant que molts pensadors estan sorpresos que moviments socials com el 15 –M o l’ ANC s’hagin estructurat, en part, com a nous subjectes polítics parlamentaris.
Ens va explicar que Alemanya és movia en el cercle Industrialització, ocupació, creixement del PIB, pacte social i estat del benestar , això ara no és així.
També als USA la macroeconomia va bé però la desigualtat entre pobres i rics augmenta.
Les noves tecnologies : Va ser-ne molt crític , tota la informació en mans de 5 o 6 corporacions a nivell mundial, i cità un autor que parla de mitja humanitat robotitzada i mitja salvatge en aquest sentit.
Cau el mite creixement = ocupació.
Va parlar sobre la profunda crisi del bipartidisme espanyol de la Transició i va argumentar que la crisi del bipartidisme s’inicià abans a Catalunya a partir del 2003 amb la presència de 5 o 6 forces polítiques al Parlament , amb el trencament del bipartidisme de poder real entre CiU i el PSC (PSC-PSOE),
Augurà que aquests dos partits ( Convergència i el PSC)es convertiran en forces polítiques residuals.
Va explicar que en una darrera estada seva a Munich va palesar, a partir de converses amb diferents interlocutors que la crisi dels refugiats pot enfonsar Europa.
Va denunciar als Mercats Globals.
El debat, amb 10 intervencions. va ser profitós.
Vam parlar de què es pot fer? De la por, de la incertesa, de demografia, de cultura i de política de la precarietat, i de la velocitat en que es desenvolupen tots els processos socials.
En Ramoneda va posa de manifest la necessitat d’enfortir la cultura política front les Ciències Polítiques, va ser molt concret en relació a que els valors i les persones d’esquerres s’han d’organitzar a nivell europeu ; finalment va reivindicar les Humanitats i l’ humanisme.
FNM, 25 de febrer de 2016.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!