Fòrum Narcís Monturiol

Bosc de Vallgorguina, ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, primavera de l’any del senyor de 2016.

Un home corpulent, vestit amb hàbit – li direm mestre monjo – exhorta els seus fidels a cantar: IMPOSTOS, JUSTÍCIA, HISENDA PRÒPIA, ESTRUCTURES D’ESTAT. L’ermita és plena a vessar.

S’atura un moment, baixa la veu i els diu: “Haurem de pujar impostos a les rendes del treball superiors als 110.000 euros anuals”.

U,u,u,u,u ,u,u! diu el poble: No en farem res d’això! Són engrunes que seran defensades pam a pam pels qui ingressen aquests diners. NO HO ACONSEGUIRÀS! bon germà; malgrat que siguis deixeble del Reial Monestir de Poblet.

Reflexiona mestre monjo: L’altre cristià que mana és també deixeble de Poblet, però prové d’una nissaga històricament emparentada amb el Monestir de Montserrat, on els monjos – veritables protectors de la cultura i de personatges valents, que van estar compromesos contra les velles dictadures implantades a tota la pell de Brau – també mantenien bones relacions amb “l’àngel caigut i alguns dels seus acòlits”…

No ens maregis la perdiu mestre monjo, prou saps que en nits sense lluna aquest personatge passeja a poc  a poc pels carres d’un poble del Principat: Queralbs.

Mestre monjo es neguiteja. S’escapoleix cap a les seves estances i tot prenent el mòbil marca el número del seu amic Robin de Loxley.

– Robin, Robin…

L’altre:

– Collons qui sou vós? Home! Ja us conec la veu! Sou un bon jan amb responsabilitats al Govern de Catalunya. Crec que m’has confós amb Robin de Loxley però sóc en Varufakis.           – Escolta’ m mestre monjo: He vist a you tube la teva prèdica. Les reformes locals i parcials de l’economia és difícil que arribin a bon port. La batalla per l’equitat entre les rendes del treball és molt lloable, però en el context regional en que ens estem movent la tenim perduda, bon company.

– Les SICAV, l’evasió fiscal, els paradisos fiscals, que són tolerats i esperonats pels mandarins que manen al BCE, al FMI etc., aquests són els nostres  veritables enemics.

– Mestre monjo! Hem de ser radicalment demòcrates i agosarats i, primer, fer ponts entre els pobles de la Mediterrània.

– És tasca difícil, prou que ho sé. Comprenc també que les nacions sense estat teniu, a més, una situació molt complexa. Apa, bona nit.

Mestre monjo resta pensatiu, de mica en mica deixa la seves estances i s’acosta a l’ermita: No veu ningú. Ara només pot escoltar el vell silenci monacal.

El Llop del Montsant, 11 de maig de 2016

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!