Passejant, amb els amics ‘Menjacamins’ i el del ‘Bell-lloc’, per la “via Carrària” que anomenaven els romans… camí Fondo que diguem en l’actualitat… la drecera que unia la Llíria íbera i la València dels Edetans… enfront, “Barrabàs” ens contempla…
Agraïm, des d’aquest pòdcast, a Juanjo Adrià la seua investigació, el seu calmat i profund estudi que ha tret a la llum un dolorós capítol de la història recent amb la mort i la vida com a protagonistes.
EDETANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS
Els fets que han dut a terme els humans –de vegades inhumans–no són sempre fàcils d’oblidar o d’amagar. Hi ha algunes persones que, anticipant-se a Sant Pere i al Judici Final, es dediquen a remoure papers, a proposar hipòtesis, a estudiar i comparar els fets que s’han realitzat en un passat remot o pròxim. No és el Judici Final, és el Judici de la Història. I Llíria té la sort de tindre actualment tota una plèiade d’historiadors experimentats i inquiets que no paren de remoure llibres i pàgines web per tal de traure a la llum personatges i fets aparentment oblidats, amagats o desconeguts.
I avui és el doctor Juanjo Adrià el que ens exposa el fruit del seu treball d’investigació: 27 noms d’edetans del Camp de Túria i els Serrans que van ser víctimes de l’odi del feixisme, del nazisme i altres ismes que campen per Europa des de mitjan segle XX i que encara cuegen.
Aquest historiador ens explica la mecànica freda d’una maquinària dissenyada per destruir la vida de tota una generació de joves europeus a causa, simplement, de les seues idees, diferents de les que ells volien imposar.
Després d’una mirada panoràmica que va des del triomf del franquisme, amb els camps de refugiats a França, passem a la derrota de l’exèrcit francés, l’ocupació nazi i l’articulació de la Resistència, per uns, o l’internament als camps de treball alemanys per uns altres. És a dir, la mort per extenuació com a projecte final per als Rotspanien.
Després d’aquesta visió global, Juanjo Adrià concentra la mirada en els casos concrets de dos llirians que passaren per aquesta dolorosa experiència i que ell presenta com dos models completament diferents: Miquel Portolés Cotanda i Josep Badia Agustí. El primer és un personatge amb molta repercussió política que va participar i va pertànyer a diversos moviments i partits de forta implicació social, tot ocupant càrrecs d’importància en aquestes organitzacions polítiques i socials.
Accedir a l’Episodi 1 de la Quinta Temporada, “Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serrania”, des de les següents plataformes de pòdcast:
Amb el seu vi Edeta comerciava amb fenicis i grecs. Després tingué prou fama a l’antiga Roma. Era un dels majors cultius de secà del seu gran terme que encara li dóna el nom oficial (davall, a l’antiga façana històrica) a la seua cooperativa… i després de tants segles ara pràcticament no trobes ni una vinya ni a Llíria, ni pels voltants! (l’última gran plantació, al Mas del Frare, l’any abans de la pandèmia ja no es va recollir i es varen deixar perdre als ceps…)
A Euskal Herria en podré tindre huit… però al Camp de Túria rascant, com a mínim, en podem trobar trenta-dos cognoms… o més… i ací el de Benaguasil està recitant-nos els d’ell… Durà, Ibanyez, Ferrer, Capella, Balaguer, Terol, Subiela, Domínguez…
Ni bipolaritat… ni atordiment… de llunàtic a xafar núvols… sols metamorfosi… mudar i reinventar-se… capgirant el meu viatge personal ara que encara sóc a temps… i a contratemps, com els ametllers i cirerers, florint abans de la primavera… per les altures…
Navegar amb Netscape pel Windows 98… cercar per Altavista la poca oferta que existia… connectats quan arribaven les hores de tarifa plana telefònica… i a costa d’estar inutilitzat el telèfon fixe… i, sobretot, érem molt més freakes… vint-i-cinc anys i escaig enrere… sols…
En una carpeta amb papers vells acabe de trobar un d’ells, ja groguenc, on apareixien els objectius somniats, però no aconseguits, del 1981… i coincideixen, fil per randa, amb les intencions i propòsits marcats que vaig demanar el passat 31 de desembre a les dotze de la nit per a aquest 2024…