vicentgalduf

XafaNúvols

Caminant pel “Sender de les Campanes” de Llíria

Tres anys i escaig després, retornem  al “Sender de les Campanes” de Llíria… els oblits i les neurones massa vegada t’esborren les coses… aquesta vegada ens acompanya “El Xiquet del Ribàs” a “El senyor Abstracte” i a “Xafanúvols” que repetim experiència… un agradable passeig circular periurbà de 12 quilòmetres…

17 de desembre de 2020: junt amb l’amic Pep Novella, hem encetat hui un nou itinerari excursionista a Llíria buscant combatre el colesterol amb una bona passejada. El “Sender de les Campanes” l’hem anomenat, amb 11 quilòmetres i mig aproximadament i poc més de dues hores i mitja caminant. Vos contem…

Al poble existeix oficialment la “Ruta de les Ermites” i amb aquesta base pensàrem un recorregut on, afegint tots els campanars del poble, aconseguíem un camí quasi circular de poc més de setze mil passos i on abraçàvem amb aquest trajecte una bona part de Llíria. Ací  el teniu…

Arranquem el Tour des del pla per acabar la marxa amb muntanya. L’inici, el patí de Sant Francesc al Raval. Anem per Censals buscant les Casetes Noves i eixim a l’església actual del Pla de l’Arc (i després trobem on era l’antiga). Pel Prat a la del vell Reformatori i cap a les Fonts de Llíria a la de sant Vicent. Continuem…

Retornem i, pel carrer de Bétera, cap a la Vila Vella cercant la Llíria medieval. Saludem ara al Remei, busquem el Bon Pastor, avancem per la Mare de Déu i pel carrer Major Antic arribem, i encerquem, la Sang i anem a l’església de la plaça. Des d’ací a la vista els dos següents objectius. Quasi acabant…

Baixem per darrere de l’Ajuntament a la Plaça. Escalons de la Gila cap al Trinquet i per la Costa Vella toquem l’antiga Edeta. De Sant Miquel descendim per la Torreta Vella cap al Coet i busquem la Costa Vella de Santa Bàrbara… i pel Calvari retornem al punt de partida…

 

 

 

Voluntats inajornables… si la memòria m’acompanya…

Em mire a l’espill, de reüll i com qui no vol, eixint de la dutxa… pense, visualitzant descaradament la meua silueta en ell, que ja és moment de plantejar-me seriosament el fet de quedar-me prim i eixut com l’edifici de la imatge, com a mínim… aleshores, em propose fermament i amb determinació reprendre eixe pensament transcendental després d’esmorzar… si la memòria m’acompanya…

+info

Viatjar en el temps…

Em proposen que si tinguera l’oportunitat de viatjar en el temps… què triaria… anar cap al passat o el futur…

… i dubtant, dubtant, fa una horeta que viatge cap a la indecisió del present… sense tindre clara l’elecció… i sense saber si hi haurà bitllet de retorn…

+info