De matinada al llit, quan et desvetlles, la ment comença a circular a la velocitat de la llum…

+info

El millor d’anar xafant núvols és que baixes els ulls… i trobes aquest espectacle…

+info

Aquests dies, en teoria a l’epicentre de l’hivern, per terres del Camp de Túria vas passejant i gaudint d’un oratge entre primaveral i estiuenc… però si mirem divuit anys i escaig enrere, Sant Miquel de Llíria es despertava, un 28 de gener de 2006, ben nevat i amb “un fretorro que tallava el pixorro“… del forro polar al tanga per a eixir al carrer hem passat…

+info

Una gran decisió… un any calculant-la, meditant-la, pensant-la… quan ho tens completament clar, inicies altre procés llarg de confirmació mental… llum verda, ultimes i… segons abans de començar t’entren tots els dubtes existencials del món…

+info

Moltes, nombroses… mai una sola… la vida són moltes vides…

+info

Quanta imaginació arriben a tindre els meus dubtes…

+info

Acabem de sumar un dia nou… o, realment, l’hem restat???

Interval angoixós personal rutinari…

+info

Constantment la meua ment va festejant apassionadament amb les expectatives…

+info

Anys enrere anar a analítiques, hospital o simplement al metge de general era un tràmit mental senzill o ens pensàvem mil homes i que res et podia passar…

Passes els seixanta, per a qualsevol prova mèdica com per exemple la de hui al matí, i les neurones es destarifen i vas com cagalló per séquia…

+info

… el temps que et dediques a tu, sempre serà el millor invertit… sempre…

+info

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis… on relatem uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

“Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l’espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l’oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir “atzucac, carreró sense sortida”. Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l’Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d’on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d’aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l’asfalt del pàrquing d’un gran centre comercial.

Ja a l’Edat Mitjana, aquest lloc s’anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d’aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l’espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l’Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l’escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d’un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d’un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer “el Capiró de Jueu”, el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l’estigma diabòlic que jau sota l’asfalt no s’esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d’una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d’un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?”

Joan Bell-lloc

Primera pàgina del llibre “L’home mort” d’Alfons Cervera:

+ Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d’un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Quinta Temporada, “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Per davant, cada vegada queda menys… tindre, quasi, tota la vida ja majoritariament per darrere… com a #concepte i amb perspectiva…

+info

Altura, Sogorb, Almedijar… Penyagolosa, Espadà… vistes meravelloses del País Valencià des de les altures del Camp de Túria…

+info

… així com tenim la immensitat de la mar, també trobem i vivim la immensitat (i magnitud, i grandiositat, i…) de la muntanya… des de la Calderona, al mateix cim i girant el cap, observant ara la Concòrdia de Llíria… i la serra d’Andilla… i…

… i la immensitat de la meua Calba!!!

+info

Mirant interessant i curiós cens electoral de Llíria de 1890 on trobe al meu besavi que en 1871 havia aterrat a terres edetanes des de Beniarrés (Comtat)… està distribuït alfabèticament, cadascuna d’elles, en cinc taules de votació…

D’una població de nou mil habitants… sols 2.090 llirians, exclusivament homes, tenien dret a vot… i d’ells quasi un 90% d’analfabetisme…

Amb carrers entranyables com Mitja Lluna, Era Perica, Rambleta, Gila, Barceloneta,  Xop, Mitja Galta, Llarg, Llibertat, Migdia…

+info

Versió 2024 de José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras i que és la nova sintonia del pòdcast d’història del Camp de Túria “Cròniques Edetanes“. Un ball amb segles d’història, i molt desconegut actualment, adaptat magistralment als nostres dies actuals amb pretensions de reviscolar-lo…

“Dansa dels oficis de Llíria” és el nom que es dóna a una dansada molt antiga autòctona de Llíria i que es ballava popularment per festes, interpretada històricament amb tabalet i dolçaina com a instruments, marcant així diferents ritmes i melodies.

Es ballava formant parelles que representaven distints oficis, per això el seu títol. Cadascuna de les persones que dansava portava en la mà els instruments de treball característics del seu ofici. Així per exemple: el fuster, martell i fusta; el barber, navalla i tisora; obrer de vila, paleta i martell; cuirer, martell i cuiro…

Ací teniu una versió del Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ https://www.youtube.com/watch?v=ImCXUYF1VzE

… i ací la versió que els edetans “Saó” varen enregistrar al seu disc ‘La Perereta’ https://www.youtube.com/watch?v=OTjWFP0SQ-U

+info