Estratègia o frau?
No crec ser el primer a afirmar que, avui dia, el gran partit de l’statu quo a Catalunya és el PSC. Sembla que ens haurem d’anar acostumant als vaivens ciclotímics d’aquesta formació pel que fa al dret a decidir o a qualsevol altra qüestió que afecti el nucli central de l’autogovern català. El PSC és la bancada de l’immobilisme perquè és el partit que pugna amb totes les seves forces perquè res no es mogui gaire de com estava abans de l’11-S. Curiosament, s’autoamenen d’esquerres i són dels més conservadors de tot l’arc parlamentari. A la seva dreta només queden PP i Ciutadans, que no són conservadors, sinó directament involucionistes.
En fi, hi tenen tot el dret. El que ja no és admissible és que prenguin el pèl als ciutadans amb els seus embolics freudians sobre el dret a decidir. A LV de dilluns 13 apareix una crònica signada per Juan Carlos Merino on, sota el títol d'”El debat territorial dels socialistes”, es comenta la jugada de Carme Chacón amb la seva carta publicada a El Mundo el mateix dia de la cimera convocada per Mas. Com tothom sap, aquella carta va enfurismar Pere Navarro i la direcció del PSC i va dinamitar els escassos ponts que a la d’Esplugues li quedaven amb el carrer Nicaragua. Però heus aquí el que el periodista escriu, segons ell, extret de fonts socialistes:
“Navarro es va enfurismar, i no n’hi ha per a menys [sic], perquè Chacón va danyar tota la seva estratègia”. Una estratègia que Navarro ja havia acordat prèviament amb Alfredo Pérez Rubalcaba: “Navarro havia d’anar a una cimera pel dret a decidir, ja que és un principi que defensa el PSC, però per denunciar després que era una trampa de Mas cap a la independència”, expliquen aquestes fonts. “La carta de Chacón va interferir notablement en els seus plans”.
O sigui, a veure si ho he entès: resulta que Navarro havia pactat amb Rubalcaba, abans de la reunió, que el PSC hi assistiria, però ells dos ja havien decidit prèviament que en realitat la reunió era una trampa. És així? Si és així, aleshores per què hi anaven? Els interessaven tan poc les propostes que podien fer-se que ja havien resolt refusar-les totes? Insisteixo: llavors per què hi van? Se’m dirà que tot plegat té a veure amb una complexa estratègia d’escenificació, etc. etc. Mireu: no ens prengueu per imbècils, sisplau. Si no creieu en la possibilitat que el poble català exerceixi el seu vot per decidir si vol continuar formant part d’Espanya, doncs ho dieu, us presenteu a les eleccions amb aquest programa i s’ha acabat. Però fer creure a la gent que s’assisteix a una cimera per convicció quan el que es vol és dinamitar-la des de dins constitueix un frau democràtic.
Ves per on que la puta i la Ramoneta han canviat de vorera…