Al darrera la nevera

Sol i sípies (DiscMedi, 2010) és el disc de debut de Deboits, una banda formada per músics catalans i menorquins que es mouen entre el Berguedà i el port de Maó. A mig camí entre Borredà i Menorca, aquests sis personatges van congeniar en el seu període d’estudiants universitaris i la trobada, anys després, ha fructificat en un disc, Sol i sípies. Enregistrat en una masia a Maria de la Salut (Mallorca) i amb producció de Xisco Vich (La Búsqueda), Deboits investiga una fòrmula particular, amb un punt teatral i acolorida per uns instrumentació farcida en ocasions de trombons, banjos i violins, on hi ha la flaire dels primers Antònia Font, però també la petja d’outsiders gal·làctics de la cançó. Aquest és l’embolcall d’un seguit de lletres peculiars, que s’escapen del ‘tòpic quotidià’ tan en boga. I sonen així de bé, com en aquest “Sa formatgera”, banda sonora ideal pels dies que tens ganes d’engegar-ho tot a rodar (però amb elegància). [Més]

Menorca ens ha donat darrerament força bones notícies (podriem citar els debuts de Dêlen i L’Atelier en l’àmbit del pop, o de L’Infant Terrible en el del rock més combatiu). El primer que sobtarà a l’oient a l’hora d’escoltar Deboits, però, és que el seu cantant, Pere Camprubí, no té deix balear. I és que dir que aquest és un grup menorquí és una mitja trampa. Camprubí és precisament de la part peninsular del grup, i a més a més fa les lletres, que per això tenen, segons explica, “un regust d’interior i de mar a l’hora”. I afegeix, en una entrevista que publicarem a l’Enderrock de febrer: “Cada dos per tres els catalans anem a Menorca, de fet hem tocat gairebé més a l’illa que no pas al Principat”.
Els músics de la formació fa un grapat d’anys que toquen junts i tenen una tècnica depurada, com es nota resseguint les catorze cançons de Sol i sípies. Un disc ric en matisos, que té el pop amb un cert grau d’elegància com a fil conductor, però també hi trobarem el punt tropical de “Tu ets” o el valset amb regust salat de “Mariners de Manlleu”. En aquest terreny, Deboits connecten amb els primers i més festius Antònia Font. Un altre punt de connexió amb el grup de Joan Miquel Oliver són les lletres: “Parlem del dia a dia amb sentit de l’humor”. “Ens agrada molt la música dels setanta, vam començar als divuit tocant versions de The Doors, i després Pau Riba, Sisa i companyia ens motiven força. Però també ens agrada Radio Futura o la música americana d’arrel.”

Escoltar Sol i sípies de Deboits a Spotify:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!