No se vosaltres. Jo me’n vaig assabentar dilluns a la nit, quan em vaig connectar un moment a quarts d’onze –ai, aquesta addició a les xarxes socials– i vaig trobar-me de nassos un #garrotweet, és a dir, un garrotin en la seva versió Twitter. El primer que vaig llegir crec que era obra d’un dels
Ahir vam estrenar la nova web de l’Enderrock. I, #alguhohaviadedir, ja tocava que ho fessim, perquè l’anterior web era bastant carpetovetònic. El tema digital, en aquesta casa, ja va arribar tard (de fet, la web que hi havia fins ara era de 2005 i amb prou feines l’havíem retocat). Ja fa temps que teniem clar
Deixeu que avui us parli d’un llibre fantàstic, d’aquests que et fan agafar fe, de nou, en el vell ofici del periodisme. L’ha escrit Xavier Theros, ha estat premi Josep Maria Huertas i es diu La sisena flota a Barcelona (La Campana). És una crònica magnífica, un documentadíssim volum entre el reportatge periodístic i el
Ni la Bisbal ni Vilanova i la Geltrú ni tan sols Barcelona: ja poden dir missa, que l’autèntica capital no reconeguda de la nova música catalana és Sabadell, d’on han emergit una generació de bandes que han revolucionat gèneres com el pop, el folk o el hip-hop des d’un punt de vista desacomplexat. La darrera
Us deixo aquí a sota un llistat del més llegit del bloc aquest mes de gener, i també unes quantes xifres sobre el bloc. Dir-vos que fa pocs dies Al darrera la nevera va superar les 400.000 lectures totals (a totes les entrades des de l’inici, segons les xifres que facilita Vilaweb). Actualment la xifra
“This machine kill fascists“, deia la guitarra de Woodie Guthrie. El Barnasants n’ha pres l’exemple i la cartelleria d’enguany la il·lustra la guitarra del cantautor Pau Alabajos, amb una adaptació de lema més políticament correcte –”aquesta màquina combat el feixisme”– que segueix sent igual de veraç. Pau Alabajos és un jove de Torrent (l’Horta), que
Una nevera de Jordi Martí * A la Terra hi ha massa puristes. De marcians, en canvi, no n’hi ha gaires. Però són imprescindibles. Són els que es fan grans, tomben parets i obren camins imprevisibles. A vegades s’equivoquen i a vegades l’encerten. Camarón i Paco de Lucía van inventar-se un pal nou, la canastera,
Tot i haver anunciar oficialment la defunció de Lo Pardal Roquer, el músic i compositor d’Alpicat David Esterri ressucita el personatge per publicar un cinquè disc, Danses primitives (autoeditat, 2011). Esterri explica que “és un disc que queda fora de la tetralogia inicial per a la que va néixer Lo Pardal. Inclou cançons que havien
Un breu apunt-recordatori de divendres: que estem força contents perquè dissabte engeguem la tercera edició (qui ho havia de dir) del cicle Expressió Directa. Que a més l’alegria és plena perquè per primer cop trenquem les fronteres principatines i programem dos grups valencians, Senior i el Cor Brutal i Arthur Caravan, amb el complement de
Els periodistes de l’Enderrock hem de sentir força sovint de la boca de molts artistes una amarga queixa: “què difícil és sortir a tocar fora de Catalunya!”. Però resulta que, per a molts músics, aixiò de “sortir a tocar fora de Catalunya” es redueix a fer-ho en ciutats com Saragossa, Valladolid o Sevilla. I és
Una nevera de Martí Farré * Com cada any, s’acosta el veredicte dels Premis Jaç, inclosos dins els Premis Enderrock. Els qui encara no hagueu votat, podeu fer-ho fins el 15 de febrer a través d’aquest enllaç. Com marca la tradició, des de la redacció hem triat 10 candidats per cada categoria; 10 propostes que,
De tant en tant em deixo quatre euros al quiosc i passo uns quants dies llegint la versió per a l’Estat espanyol de Le Monde Diplomatique. Avui hi he llegit dues frases que m’han fet pensar. La primera és de l’escriptor i filòsof norueg Jostein Gaarder, autor d’El món de sofia. Conclou un article titulat
[Text publicat al bloc de redacció de la revista Enderrock] La cantant Beth ha publicat un apunt al seu bloc (enllaç) on comenta, sota el títol “Màxima sinceritat”, les impressions que li ha causat el número d’Enderrock del mes de gener, en el qual protagontiza la portada i apareix en les pàgines interiors en una
Al número de desembre de 2010 de la revista Cooperació catalana hi podeu llegir l’article guanyador del Premi Jacint Dunyó de Periodisme, que vam elaborar conjuntament amb l’arquitecta Anna Tantull, sobre els diferents models de cooperatives d’habitatge. Coincidim bastant amb l’editorial de la revista, que assenyala el problema de l’especulació immobiliària com el nucli de
Ja és un lloc comú l’afirmació que estem en un moment de gran vitalitat pel que fa al pop independent en català. El que ja no és tan habitual és trencar el tòpic que diu que les noves propostes emergents tenen el seu radi d’acció exclusivament a Barcelona. La tercera edició del cicle EXPRESSIÓ DIRECTA,