Al darrera la nevera

Una nevera de Jordi Martí *

Se’ns ha mort Enrique Morente. Un dels bons. A l’any setanta-set, quan jo vaig nàixer, va publicar dos discos descomunals: Homenaje a D. Antonio Chacón i Despegando. Dos àlbums complementaris que va gravar amb el seu guitarrista de confiança, Pepe Habichuela, i que són com les dues cares d’una mateixa moneda. A l’Homenaje enfonsa la gola en la font original i antiga del cante i s’amara del repertori i els pals d’una de les seves grans referències, Antonio Chacón (1869-1929). A Despegando, triple salt mortal i vol sense motor per damunt dels segles i dels puristes: el mestre de l’Albaicín dibuixant els seu cant personal i intransferible. En tots dos treballs, la veu i la guitarra sonen essencials. No hi falta de res; tampoc no hi ha cap floritura. [Més]

De l’Homenaje, m’és impossible escoltar la franquesa amb què canta els dos temes funeraris (“No lo pasen por mi puerta”, “Yo he visto a un niño llorar”) i no pensar en el sentiment escanyat de Botifarra quan canta el seu vetlatori. Per la seva banda, Despegando arrenca i des dels primers segons et quedes gelat: Morente canta els primers compassos d’“Estrella” d’una manera tan original que sembla que s’estigui inventant la música en aquell precís instant. Després, al llarg de l’àlbum defensa la seva Andalusia (“abramos nuevos caminos con pisada verde y blanca”) i la seva llibertat (“que me van aniquilando, la gente anda diciendo, y yo sigo por mi camino que las nubes las destruye el viento…”).

Morente va passar de ser un nen semianalfabet a ser un artista visionari. És (i amb el pas del temps ho serà encara més) del grup selecte de músics inacabables; aquells que mai no et cansen i que, al contrari que la majoria, com més els escoltes més et sorprenen. Ens ha deixat una obra immensa i els propers anys anirà sortint la música que tenia guardada sota el llit. Però per mi, amb els dos discos que va fer el 1977 ja va guanyar-se el cel, l’infern i tot el que un home es pugui guanyar en vida.

* Jordi Martí és director de redacció de la revista SONS DE LA MEDITERRÀNIA

[Enrique Morente. Despegando a Spotify]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!