Al darrera la nevera

Ja vaig dir en l’apunt anterior que no era gaire fanàtic de la proliferació de llistes que apareixen en aquests dies de l’any en tota mena de webs, blocs i publicacions musicals, però avui farem una concessió. I posats a triar una llista, que millor que la que hem elaborat a l’Enderrock, probablement la més completa i plural pel que fa a la música en català. Aquest mes de gener, la revista publica els guanyadors dels Premis Enderrock 2011 de la crítica, que guardona els millors discos i artistes de l’any 2010. Hi podreu trobar una selecció dels 35 millors discos de l’any, tant pel que fa a la música en català com a la música catalana en altres llengües. Els periodistes musicals que fan córrer tinta en les nostres revistes han elaborat llistats per donar i per vendre amb els millors àlbums del momenten l’àmbit de pop-rock, cançó d’autor i folk, a més d’una selecció amb els 25 millors temes de l’any. El podi l’ocupen, per aquest ordre, Mishima, Sanjosex i Els Pets. En aquest apunt ressalten les deu millors edicions discogràfiques de l’any segons la revista. [Més]

1. MISHIMA. Ordre i aventura (Sones) [Millor disc de l’any 2010 i millor disc de pop-rock] El disc que certifica que Mishima ha esdevingut un referent indiscutible del pop català del segle XXI. Deu cançons que, sumades a la resta de la producció del grup encapçalat pel cantant i guitarrista David Carabén, certifica aquella vella dita que “la feina ben feta no té fronteres”.

2. SANJOSEX. Al marge d’un camí (BankRobber) [Millor disc de cançó d’autor de 2010] És el disc que més unanimitat ha obitngut a l’hora de ser valorat per la crítica. Les seves lletres i melodies ie l tarannà sincer del tercer treball de Carles Sanjosé han seduït del tot.

3. ELS PETS. Fràgil (DiscMedi) [Millor artista de 2010] Fràgil és un disc cru i a l’hora espontani, que no oblida la identitat que ha definit Els Pets en els últims deu anys. A més d’un gran disc i la seva gira, Els Pets són artistes de l’any per haver culminat una trajectòria de 25 anys, pel seu Palau de la Música i per la seva actitud.

4. ESTÚPIDA ERIKAH. Decorant interiors, decorant exteriors (Temps Record) [Millor disc revelació 2010] Dels emergents, la crítica ha valorat molt positivament el debut dels terrassencs Estúpida Erikah. El grup del cantant i lletrista Lluís Bòria va quedar en segon lloc en la darrera edició del concurs Sona 9.

5. PAU VALLVÉ. Protagonistes (Amniòtic Records) Un disc sincer, fruït del moment, on Vallvé sepulta Estanislau Verdet, el personatge, i canta a la seva nova vida després de dir adéu a un amor, en temes com “Amics dels cirerers”.

6. REFREE. Matilda (Marxophone) El quart disc de Refree, al marge d’espectacles i produccions diverses en que ha treballat els últims anys, és la constatció que Raül Fernández es dedica a la música per escriure i fer cançons magnífiques.

7. ROGER MAS. A la casa d’enlloc (K Industria). Un disc desengreixant, molt menys ampul·lós que l’anterior Les cançons tel·lúriques (2008), i malgrat això, té canons que delecten els seguidros del cantautor solsonenc. A més, es perfila com a disc frontissa per al següent treball amb la Cobla Sant Jordi.

8. LA TROBA KUNG-FÚ. A la panxa del bou (Chesapik). Un disc que respon al treball de composició que La Troba Kung-Fú va fer de viatge arreu del món, tot rodant l’èxit rotund uqe va ser Clavell morenet (K Industria, 2006). Roda al món i torna al born.

9. ÒSCAR BRIZ. L’estiu (La Casa Calba). El més delicat i personal dels sis discos del valencià Òscar Briz. La tendresa desperta a peces com “Llavor voladora” o “Carolina dins d’un pou”, i ho fa pràcticament només amb veu i guitarra.

10. KAULAKAU. In Fabula (DiscMedi) [Millor disc de folk 2010] El quartet format per Marc Egea (viola de roda), Jordi Molina (tenora), Franco Molinari (Contrabaix) i Enric Canada (percussions) obre un nou camí per a les sonoritats d’arreul amb un visionari segon disc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!