Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Bones noves d’El Belda i el Conjunt Badabadoc
És una mica difícil seguir-los la pista, el ritme i la dinàmica de treball. Però de tant en tant anem tenint notícies d’El Belda i el Conjunt Badabadoc, i sempre són bones. Cap allà al mes de setembre publicàvem a l’Enderrock, que estàven enllestint el llançament del seu primer vinil, un EP amb quatre temes on seguien incidint en la recuperació i reivindicació del que podrien ser, si això fos un país com els altres, els nostres ‘estàndards’ nacionals. Finalment, l’EP s’ha convertit en un senzill, editat, això sí, en rigorós vinil, on hi trobem dues perles: el “País petit” de Lluís Llach i aquest magnífic “Gemma” del recentment traspassat Joan Baptista Humet, personatge bastant obviat a l’hora d’escriure la història de la Nova Cançó a qui el Belda admira d’allò més (potser pel fet que Humet era un castellanoparlant d’origen, nascut en una comarca castellanoparlant del País Valencià, que va acabar cantant, a més d’en castellà, en la llengua dels catalans). [Més]
“Gemma”, un tema que Humet va dedicar a la seva germana paralítica, va ser considerada per l’Enderrock una de les millors 100 cançons en català en el número especial que vam realitzar en motiu de l’edició número 100 de la revista. La cançó va ser publicada per primer cop en format EP el 1971, compartint plàstic amb “El llaurador”. En aquell especial 100 de l’Enderrock, publicat ja fa uns quats anys, Humet en parla així: “Aquest tema el vaig dedicar a la meva germana. Tinc dues germanes i la méspetita, que és vuit anys més jove que jo, té poliomelitis. La cançó posava en evidència el que sentia per ella. Vaig fer una analogia entre el que diu la cançó i la seva situació física”.
El Belda reinterpreta “Gemma” amb els seus habituals tons jamaicans, en aquesta ocasió reforçats amb una producció molt més acurada. Hi destaquen els saxos i les flautes travesseres de Natxo Romero, el recentment traspassat saxofonista d’Skatalà (a la seva memòria està dedicat aquest senzill), a més de les veus de Neus Berenguer i Violeta Ausina (cantants d’Orxata Sound System, que aporten un color molt especial a les cançons) i el hàmmond de Joan P. Sobrevals. Enregistrat i editat als respectius estudis de l’Enric Carbonell i l’Albert Vila (Dijous Paella) a Torelló, i masteritzat a Catmastering pel Juanjo Muñoz de Gossos, les cançons d’aquest senzill són un salt qualitatiu important respecte l’obra precedent d’El Belda, i no només per haver estat publicades en aquest magnífic format vinilesc, sinó per saber aportar una visió sumament interessant a una obra clàssica i del tot reivindicable.
És una llàstima, això sí que finalment hagin quedat fora dos temes més que el grup ha enregistrat i que tenia previst publicar si, finalment, el vinil hagués estat un EP: “Cims i abismes” del valencià Pep Laguarda (que en alguna ocasió els hem sentit fer en directe) i “Vitamina sol” d’Antònia Font, que segueix sent el gran grup de referència per a tots els catalans que estimen la música pop.
[Per si voleu aprofundir més en l’obra de Joan Baptista Humet]
Enllaç a Spotofy: Joan Baptista Humet – Sus discos para Movieplay (Warner, 2006)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Roger,
gràcies per l’entrada (viam si ens en sortim).
Les dues cançons que no hi cabien, és molt probable que quan l’economia del conjunt revifi es converteixin en un nou 7″.
Vinga, records.
Saps que avui he tingut un malson? De debò…he somiat que Lo Quillo era portada a l’Enderrock! No passarà, oi?