El dia 11 d’aquest mes de juny, va morir la cantant i actriu francesa Françoise Hardy. A molta gent dels que estem entre els seixanta-cinc i els vuitanta anys, ens va colpir especialment. Va ser una icona, sobretot a la dècada dels anys seixanta, quan encara aquesta paraula, només es feia servir com a abreviació
Martin Niemöller, (1892-1984), era un pastor luterà nascut a Lippstadt (Renània del Nord-Westfàlia), que es va graduar com a oficial naval i durant la Primera Guerra Mundial, va arribar a comandar un submarí. A primers de la dècada dels anys 30 del segle passat, va donar suport a Hitler, tot i que ben aviat, es
A qualsevol alienígena li semblaria increïble, però les coses són com són. L’esdeveniment del que escric en aquest post, no va succeir fa cinc-cents anys, ni dos-cents, ni………. Només setze anys i tres dies. Tal dia com el 24 de maig de 2.008, es va produir un fet que vull recordar per a no perdre
Tal dia com el 06 d’agost de 1.936, en Josep Sunyol i Garriga, va ser afusellat per les tropes franquistes. Aleshores era President del Barça i Diputat al Congrés de Madrid. També havia estat president del Reial Automòbil Club de Catalunya. Indagant una mica, he trobat diverses coincidències entre la seva vida i la del
Tal dia com avui de l’any 1.924, va morir al seu pis del carrer de l’Argenteria, de Barcelona, Joan Salvat-Papasseit, un dels millors poetes que ha donat la literatura universal. Només tenia 30 anys i ja en feia uns quants que anava perdent la salut. Ho sabia i en parlava….. i n’escrivia. Cada any, el
Demà diumenge dia 28 de maig, el Barça juga al Camp Nou, el darrer partit de la lliga 2.022/23. S’acaba el campionat i comença l’exili temporal a l’Estadi Olímpic Lluis Companys. Aprofitant l’avinentesa, el Club ha pensat en fer un acte institucional en el que es repassarà la història de l’Estadi inaugurat el dia de
La revolució dels clavells, Celeste Caeiro i Lluis Llach “Faltam cinco minutos para as vinte e três horas. Convosco, Paulo de Carvalho com o Eurofestival 74, “E Depois do Adeus”. Poc abans de la mitjanit del 24 d’abril de 1.974, la gent que tenia la ràdio engegada i sintonitzava una de les freqüències per las
No dona no, si només fa quatre dies que no els hi agradem. (4a. entrega). És molt freqüent sentir a dir, que només fa “quatre dies” que els governs d’España i una grandíssima part dels seus habitants, senten cap a la gent que vivim a Catalunya, allò que suaument en podem dir “mania”. Qui no
Miquel Martí i Pol. “I sobre tot no oblidis”. Poesia i reflexió. I SOBRETOT, NO OBLIDIS. I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat de viure: no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car
No pretenc que la gent em bloquegi, ni fugi esperitada del meu costat, però no em puc resistir a transcriure un altre poema on es menciona el gessamí. Em comprometo a no parlar-ne més (de moment). Aquest cop, no m’allargaré massa. Després de la Maria del Mar Bonet, en Joan Salvat-Papasseit, en Josep Carner i
Ja hi tornem a ser amb el gessamí. A més a més de la Maria del Mar Bonet, en Joan Salvat-Papasseit i en Josep Carner, aquesta planta també ha estat mereixedora de ser lloada per en Màrius Torres. Vaig interessar-me – i molt – per en Màrius Torres cap a mitjans de la dècada dels
Ja fa dies que em dura la fal·lera del gessamí. Després del de la Maria del Mar Bonet i el d’en Joan Salvat-Papasseit, heus ací un altre poema que també en parla. És d’en Josep Carner, conegut com “Princep dels Poetes”. No cal doncs que en faci un panegíric, però no me’n sé estar d’exposar
Aquí teniu un altre poema, que com el que he publicat fa una estona, també parla del gessamí. Es titula “L’enamorat li deia”, és d’en Joan Salvat-Papasseit i diu així; L’ENAMORAT LI DEIA Penyora d’amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d’amor, penyora: –
Sense cap motiu destacable que ho justifiqui, he estat pensant en poemes que parlen del gessamí. Bé, un petit detonant, si que el tenia. Em pensava que aquesta planta enfiladissa floria al començament de la primavera i per tant, aquest era el moment més adient per a parlar-ne. Doncs no. Cras error! Consultat el meu
El proppassat dimecres 13 de juliol, es va commemorar el 5è. aniversari de la mort de Liu Xiaobo, activista xinès, aferrissat defensor dels drets humans i per tant, de la democràcia. “No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la