Com ho veieu això?

L’amic Xavier Roger, en una de les seves esplèndides fotografies, retrata un cargol i el rastre que va deixant mentre es desplaça.

En destaca la lluentor que deixa, movent-se per un terreny àrid.

En Quico Pi de la Serra va escriure un meravellós poema que un cop musicat va incloure en el seu disc “Amunt i avall” (1.995), en el que compara la lluentor del rastre del cargol, amb un riure sincer, amb un mirall al sol, amb un diamant polit……….

És una fantàstica declaració d’amor, escrita des d’un model de poema fora d’allò habitual.

Defineix la seva estimada, parlant de la suavitat de la seva pell, de l’esplendor del seu encant, de l’escalfor del seu alè i de la tranquil·litat del seu mirar, per acabar dient-nos que sense ella, és “algú que no és ningú”.

Sabeu que?, és molt millor llegir el vers sencer.

Suau

com mocador de fil,

com un petó de nen,
brisa de maig,
com xiuxiueig secret,
com avança la serp,
com cau la neu,
com carícia de vell.
Així és la teva pell.

Lluent
com un riure sincer,
com un mirall al sol,
diamant polit,
com l’aura vital,
com rastre de cargol,
lluerna de nit,
com un cometa errant.
Així és el teu encant.

Calent
com el cos enfebrat,
com el cor d’un amant,
volcà encès,
com el baf d’un cavall,
com el foc de Sant Joan,
vent del desert,
com un estadi ple.
Així és el teu alè.

Tranquil
com un racó de pau,
com l’arc de Sant Martí,
xiprer estirat,
com capvespre suís,
com el vent de garbí
movent el blat,
com paisatge pla.
Així és el teu mirar.

Malalt
com un poeta boig,
com arbre que no creix,
guerrer vençut,
com home empresonat,
com roda sense eix,
ocell perdut,
com algú que és ningú.

Així em trobo sense tu.

Quico Pi de la Serra.

En Quico Pi de la Serra, ha estat definit gairebé sempre com un personatge eixelebrat, combatiu, irònic i molt crític.

En canvi, en aquest poema, es mostra tot tendresa i podem gaudir de la seva extrema sensibilitat.

Personalment, crec que és una de les més brillants declaracions d’intencions que un servidor de vostès recordi ara mateix.

“Fer l’amor sovint, fa que no perdis la memòria. Bona Setmana Santa a tothom”. (Anònim).

L’escriptor argentí establert a Barcelona Alejandro Crimi, va escriure una biografia molt pulcre i divertida d’en Pi de la Serra titulada “Jo no hi era però me’n recordo, hagiografia de Quico Pi de la Serra” (Editorial Comanegra, 2014).

És una lectura altament recomanable.

Atentament,

El Tiet Jaume, conegut també com Jaime, cantante melódico i moderno.

Soci n. 6 del gloriós Futbol Club Martinenc

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter, des de fa fa 6 anys,  10 mesos i 21 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època, dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.996 del Futbol Club Barcelona.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

Membre del Grup del Llibre (per a què ens entenguem, una mena de Círculo de Lectores en versió catalana), des de novembre de 1.978, fins l’any 2.017 (o potser 2.018), en que van desaparèixer, em van deixar penjat i a més a més, es van emportar els meus calés.

18-09-2.021

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!