Com ho veieu això?

El 04 de setembre de 1.924, va néixer  a Burjassot, comarca de l’Horta de València, Vicent Andrés Estellés, un dels més importants poetes valencians des d’Ausiàs March.

Estellés, és reconegut com un dels grans renovadors de la poesia en català del segle XX.

Ja de ben jove, es va mostrar com un escriptor incansable i un lector compulsiu.

Llegia molt, tan en català com en espanyol.

Entre els seus autors predilectes, hi havia Josep Carner, Ausiàs March, Antonio Machado, Joan Salvat-Papasseit, Mossèn Cinto Verdaguer, Teodor Llorente, Josep Maria de Sagarra,………

A la manera de Salvat-Papasseit, Estelllés sempre es va considerar a si mateix, com un poeta militant; “que em facen les paraules servei concret de pedres”.

Una de les seves fites a la vida, era assolir una imatge de dignitat personal i civil.

Els cinc temes centrals de la seua obra poètica, són la mort, la reivindicació social, el sexe, la pàtria i la realitat del dia a dia, sempre des d’un prisma que ha estat qualificat amb encert, de popular, quotidià, senzill, directe i fins i tot, vulgar.

Al pròleg del llibre d’Estellés “Manual de conformitats”, Joan Fuster, ens diu que “els temes d’Estellés, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia” i també que “Estellés escriu des de el poble”.

Crec que és la millor definició que es pot fer de l’obra d’aquest poeta.

També al llibre “Una aproximació a Vicent Andrés Estellés”, Vicent Salvador ens parla d’Estellés:  «…moltes vegades, en alguns dels seus poemes més suggerents com “Coral romput”, “A mi acorda un dictat”, “Cant temporal” i molts d’altres–, es converteix en una narració subjectiva i dislocada, en una confessió íntima que assoleix –’un entre tants’– característiques universals”.

Era un poeta de realitats, com va escriure també Joan Fuster.

Estellés, poeta molt i molt prolífic, crea tot un món amb la seva poesia: l’horror de la guerra, la mort concreta i palpable en la seva infantesa i joventut, la fam, la degradació col·lectiva de tot un poble, les persecucions, la ràbia, la impotència, l’alienació, la incomunicació……. i la mort de la seva filla, però també l’esperança, la lluita gairebé constant i els moments fràgils d’alegria.

Tot això i més és la poesia de Vicent Andrés Estellés.

El proppassat dia 31 d’agost, al final de l’escrit en el que parlava del Sr. Alexéi Grigórievich Stajánov, vaig transcriure el poema d’Estellés “Propietats de la pena” i l’amiga Montserrat Petit va reivindicar la “Cançó de bressol”.

Ací la tenim.

CANÇÓ DE BRESSOL

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Vicent Andrés Estellés

Aquest vers pertany al poemari “La nit” publicat l’any 1956 poc després de la mort de la seva primera filla.

Els temes principals del poema, són la Mort, que escriu amb majúscula i la dimensió de la pena que sent el poeta.

També es pot apreciar de forma diàfana i comprensible, la necessitat que te de sentir que la petita encara és viva i està amb ell.

Li cal sentir la presencia de la nena.

“Si algun dia us diuen que han matat a la Mort, no us pregunteu qui va ser: haurà sigut un pare o una mare”. (Coral romput).

Són tants i tants els poemes a requerir…..

I després ve el contrast.

Com s’ha dit tants cops, Estellés és un escriptor divers, de molts i molts matisos.

Mireu amb quina potència, amb quin ímpetu, amb quina força, amb quina fogossitat s’expressa en aquesta poesia inclosa en el llibre/poemari titulat “El llibre de les meravelles, editat per Tres i Quatre l’any 1.976.

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d’una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Com veieu, atorga una força a les paraules que molts pocs poetes han estat capaços de donar.

“La llibertat, és un hàbit i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica”. (Joan Fuster).

Molt atentament,

El Tiet Jaume, conegut també com Apuesto Galán 1º o com Paul Varjak (fins que vaig descobrir que era un cursi).

Soci n. 6 del gloriós Futbol Club Martinenc

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter, des de fa fa 6 anys,  10 mesos i 20 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època, dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.996 del Futbol Club Barcelona.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

1ª addenda: La fotografia que acompanyo, és de l’estàtua que li varen dedicar al seu poble, Burjassot. No cal dir, que diversos cops l’han romput o l’han pintat. La incultura i l’odi, es presenten tant sovint…….

2ª addenda: El  vessant més èpic de la seva poesia, està clarament influenciat pel poeta xilè Pablo Neruda i queda reflectit en “Mural del País Valencià”, conjunt de poemes dedicats a enaltir la història dels valencians. Aquesta obra, fou editada l’any 1996, tres anys després de la seva mort i és com una mena de mural a la manera, del “Canto general” de Pablo Neruda, que representa la gran epopeia de les terres americanes.

3ªaddenda: Si en teniu ocasió escolteu “Coral romput”, recitat per Ovidi Montllor, gravat als estudis Emi-Odeon els dies 17,18 i 19 de gener de 1.979 i musicat per en Toti Soler, que a més a més l’acompanya a la guitarra junt amb en Toni Xuclà.

És un poema d’una gran modernitat, trencador i avantguardista, que Estellés va col·locar dins un llibre de llibres, “La clau que obri tots els panys”.

Un consell: quan us disposeu a escoltar el poema dit per l’Ovidi, us recomano que us assegueu còmodament. Així dit a ull, té una durada de més o menys 1 hora i mitja.

17 de setembre de 2.021

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!