Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

14 de febrer de 2022
0 comentaris

Febrer de 1.956. Quan el fred va cremar les oliveres.

No us queixeu de la fred que carda aquest any.

Recordeu, que tal dia com l’onze d’aquest mes de febrer, però  de 1.956, es va registrar a la ciutat de Barcelona la temperatura més baixa de tot el segle XX i el tros que portem de segle XXI.

El termòmetre va baixar fins a -6,7º a la ciutat i a -10º a l’observatori Fabra, que és al terme municipal de la ciutat, però enclavat a 415 metres d’altitud (serra de Collserola).

No hi estàvem acostumats i els sistemes per a escalfar les cases tampoc eren els que tenim ara, si més no, molts de nosaltres..

La gent, tenia un braser i com a molt una estufa de petroli que feia més pudor que escalfor.

Per a més inri, el petroli  només el venien a unes quantes de les poques gasolineres que hi havia a la ciutat i com a conseqüència, les cues per a comprar-ne eren molt llargues.

A Girona, segons dades de l’Estació Meteorològica, situada a l’Institut Vell del carrer de la Força, per tant al rovell de l’ou de la ciutat, el 03 de febrer es va enregistrar una mínima de -10,5º.

No he pogut trobar dades de Els Àngels, de ben segur molt mes baixa.

Aquesta temperatura, era tan anormal per a la gent de la costa o del prelitoral  mediterrani, que es va aturar per primer cop l’activitat escolar, per un motiu diferent al dels talls de llum que freqüentment, quant el dia es curt i la nit llarga, et feien tornar a casa des del col·legi.

Directament, no vàrem anar a l’escola.

De  totes maneres, això no va ser res, si ens fixem per exemple en l’Estany Gento (Pallars Jussà, 2.142 m). A l’inici de la fredorada, es van enregistrar -32 °C (dies 2 i 3 de febrer), temperatura que representa el rècord absolut mínim mesurat en un observatori oficial de tota la península Ibèrica des que hi ha registres instrumentals. Moltes de les temperatures mínimes assolides durant aquella gelor, no han estat superades des de llavors.

A El Bruc, hi havia grans extensions d’oliveres que la fred va matar, com a tants altres llocs.

Personalment, recordo haver sentit, per aquelles dates, una frase que no entenia i que deia; “El fred ha cremat les oliveres”.

Em semblava impossible, que el verb cremar, tant agermanat amb la calor tingués res a veure amb que les oliveres haguessin mort per culpa de la fred, que és el seu antònim.

L’onada de fred que va afectar Catalunya el febrer del 56, va representar per a moltes comarques el mes més fred de tot el segle XX i va afectar amb intensitat la ciutat de Girona.

Hi hagué 24 dies seguits de glaçada.

A les comarques gironines es coneix com; “l’any que la fred va matar les oliveres”. Aquella onada de fred polar va provocar que la vida al camp, especialment a l’Empordà, fes un tomb significatiu.

La durada i la persistència de les glaçades i els seus efectes sobre els camps van motivar que molta gent marxés del poble i abandonés els conreus per dedicar-se a altres oficis, sobretot als referents al sector dels serveis. (Dades de www.pedresdegirona.com).

De totes maneres, aquests amidaments de febrer del 56, no representen les mínimes històriques de:

– Girona, -13º el dia 12-01-1.914.

– Barcelona, -9,6º el dia 18-01-1.891.

– El Bruc, -15º el dia 13-02-1.956. (No ho sé de segur).

 

“Ja no fa el fred que feia”. (Frase recurrent).

“Abans la fred, si que era de debò”. (segona frase recurrent, que no dona pistes ni aclareix el terme “abans”).

“Fa un fred que pela”. (tercera frase recurrent).

“Fa una fred que glaça el pensament”. (quarta frase recurrent).

“Bona nit i tapa’t”. (Més del mateix).

 

Ai, quin fred que fa!

tinc les cames enrampades

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç…

Si això dura no sé pas…

 

Ai quin fred que fa!

Jo no el puc pas aguantar.

Josep Carner

Atentament,

El Tiet Jaume, conegut també com Apuesto Galán 1º o Jaime, cantante melódico y moderno.

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc. Ahir vàrem guanyar al camp de la Unificació Llefià de Badalona, per 2-3. Vaig patir molt.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter des de fa 7 anys, 3 mesos i 8 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.904 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Vilaverde.

14-02-2.022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!