Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
Tal dia com avui, de l’any 1.976, en Joaquim Maria Puyal va fer, a la S.E.R., la primera retranmissió d’un partit de futbol en català, d’ençà de la guerra incivil (1.936-1.939).
Va ser un Barça- Las Palmas, corresponent al campionat de Lliga de la temporada 1.976/77.
El partit va acabar amb el resultat de 4-0.
Les alineacions, van ser:
F.C. Barcelona; Mora, Ramos, Migueli, Costas, De la Cruz, Neeskens, Heredia, Macizo, Cruyff, Asensi i Clares.
U.D. Las Palmas; Carnevalli, Martín, Hernández, Castellano, Noly, Estévez, Félix, Brindisi, Fernández, Germán i Juani.
Els gols varen ser de “Milonguita” Heredia, Cruyff, Clares i Cruiff.
Havien passat 48 anys des de la primera emissió d’un partit en català i gairebé 40 des de la darrera.
Tot plegat, va començar l’any 1.928.
El pioner, va ser va ser el periodista, polític, traductor i poeta terrassenc Joaquim Ventalló i Vergés.
Amb els mitjans de que es disposava a l’època, no va resultar una feina fàcil.
Després de tres experiències prèvies, la primera mitjançant la xarxa d’emissores d’Unión Radio, el 8 d’abril del 1928 Ràdio Barcelona va anunciar la retransmissió, via telefònica, del duel de la Copa entre el Reial Unió d’Irun i el Barça.
No se n’ha conservat cap enregistrament i hi ha divergències segons les fonts a l’hora d’establir si, aquell dia, Ventalló ja es va expressar en català.
El periodista egarenc sí que va explicar que l’encàrrec de la narració va ser apressat, del matí per a la tarda, a l’hotel de Sant Sebastià on s’allotjaven l’expedició barcelonista i ell mateix com a secretari de la Federació Catalana.
Per la feina, va cobrar 25 pessetes.
Ventalló, trilingüe en català, castellà i francès, que havia treballat a l’agència Havas, a La Publicitat i a La Rambla, (setmanari fundat per en Josep Sunyol i Garriga, que fou president del Barça, president del Reial Automòbil Club de Catalunya, diputat a Madrit per Esquerra Republicana de Catalunya i assassinat per l’exèrcit franquista, el dia 06 d’agost de 1.936), va realitzar un relat convincent i va oferir més partits, entre ells el primer de la trifàsica final de la Copa del mateix 1928, al vell Sardinero de Santander, partit que va inspirar al poeta Rafael Alberti, present a la graderia, per a la seva “Oda a Platko”.
Ferenc Plattkó Kopiletz,fou un futbolista hongarès nascut a Budapest, que va ser porter del Barça (1.923-1.930) i posteriorment entrenador (1.934-1.935)
Però si bé una publicació especialitzada del moment, Radio-Lot, va lloar en català la feina de Ventalló “la veu clara, un parlar reposat, el coneixement futbolístic i la intercalació oportuna de les impressions en el moment de les jugades feu que el senyor Ventalló assolís un gran èxit com a speaker ”, no hi ha cap referència a l’idioma que va emprar el locutor.
Pau Vinyes, historiador i biògraf de l’inquiet i polifacètic periodista, recull una dada divulgada pel Col·legi de Periodistes i la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, segons la qual no va ser fins als anys de la Segona República que Ventalló va explicar un partit en català, en concret, un Barça-Donosti (denominació republicana de la Reial Societat), a través de Ràdio Associació.
Sigui com sigui, allò cert, és que el primer en fer retransmissions de futbol en català, va ser en Joaquim Ventalló.
Ara, és irrefutable que en Quimet Ventalló va debutar davant el micròfon fa nou dècades, i que va obrir el camí, quasi 40 anys barrat, que un altre Quim va fressar de nou.
ODA A PLATKO
Ni el mar, que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.
Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
camisetas reales,contrarias, contra ti,
volando y arrastrándote.
Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡ Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo !
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.
El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.
Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.
Azul heróico y grana,
mando el aire en las venas.
Alas, alas celestes y blancas,
rotas alas, combatidas, sin plumas,
escalaron la yerba.
Y el aire tuvo piernas,
tronco, brazos, cabeza.
¡ Y todo por ti, Platko,
rubio Platko de Hungría !
Y en tu honor, por tu vuelta,
porque volviste el pulso perdido a la pelea,
en el arco contrario al viento abrió una brecha.
nadie, nadie se olvida.
El cielo, el mar, la lluvia lo recuerdan.
Las insignias.
Las doradas insignias, flores de los ojales,
cerradas, por ti abiertas.
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Ni el final: tu salida,
oso rubio de sangre,
desmayada bandera en hombros por el campo.
¡ Oh, Platko, Platko, Platko
tú, tan lejos de Hungría !
¿ Qué mar hubiera sido capaz de no llorarte ?
Nadie, nadie se olvida,
no, nadie, nadie, nadie.
Rafael Alberti
El Tiet Jaume, conegut també com El Noi de la Camisa o directament, com Jean Louis Duroc.
Soci n. 6 del gloriós Futbol Club Martinenc
Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter, des de fa fa 6 anys i 10 mesos.
Membre des de més o menys la mateixa època, dels llegendaris Radical Walkers.
Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.
Soci n. 1.996 del Futbol Club Barcelona.
05-09-2.021
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda Jaume desde la població de Zipaquirá Cundinamarca República de Colombia.
No la sabía la teva vertent ( no sé si está prou ben dit aixi.) historica-periodistica pero he de dir-te que m’ agradat força! Sobretot tot el que está relacionat amb l’ esport i en especific el fútbol i sobretot el Barça. Com a membre actiu que ets de l’ Escudería Pedralbes i per el que veig donada la teva antiguitat i sabent tambe peque algún día ja fa anys em vas comentar que havies corregut en curses de cotxes. Estaría be ( no se pero si aplica en aquests web) que expliquesis alguna anécdota o les sensacions que vas viure mentre competies en aquestes curses. Una abraçada ben forta i records a la gent del barri.
Atentament.
Quim Carbó.