Com ho veieu això?

El 16 de gener de 2021, ara ha fet un any, en Sergi Mingote va morir a causa de l’impacte d’una pedra que li va colpejar violentament al cap, quan participava a l’expedició “K2 Winter Expedition”, que pretenia fer, per primer cop a l’hivern, el cim del Karakorum (pedregar negre).

Un cop repatriat el cos, els metges van validar el primer informe fet pels facultatius pakistanesos, confirmant que “presentava a la regió del nas i el front, un fort impacte d’alta energia produït per un objecte contundent i irregular”.

Una roca, probablement no massa gran, el va impactar per sota de la línia de protecció del casc, causant-li la mort.

La violència del xoc, va fer que caigués muntanya avall.

Va morir de cop.

Curiosament, la desgràcia es va produir en un lloc teòricament segur.

“Estar en un lugar seguro y la necesidad de tener libertad de movimientos, coadyudaron a que Sergi no tuviese una línea de vida, un anclaje, con las cuerdas dispuestas a lo largo de la ruta. En cualquier caso y atendiendo al informe de los facultativos, esta circunstancia tan solo hubiese evitado la caída del cuerpo ya sin vida”, ens explica Carlos Garranzo, bomber de l’Ajuntament de Cartagena i company de Mingote en aquesta i en altres expedicions.

L’alpinista de Parets del Vallès colíderava, amb en Dawa Sherpa, aquesta aventura que organitzava l’agència nepalí Seven Summit Treks.

No va poder assolir el repte.

El fatal accident, va succeir durant el descens des del camp 3 (a la cota de 6.000 metres) al camp base.

A primers de desembre de 2.020, amb el dipòsit de la il·lusió carregat com sempre, havia fet la presentació d’aquest projecte al Palau Robert de Barcelona.

Entre d’altres coses, va dir: “Si queda quelcom per a fer a nivell històric, és el K2 a l’hivern”.

El “pedregar negre”, no li era una muntanya desconeguda, perquè ja hi havia pujat l’any 2.018, però aquest cop tenia la dificultat afegida de que volia fer el cim a l’hivern.

Dels 14 cims de més de 8.000 metres, n’havia fet 10, algun d’ells repetit, com l’Everest (anys 2.001 i 2.003).

Sempre va anar sense oxigen i alguna vegada, fins i tot, sense xerpes.

En Sergi Mingote, va ser una persona de gran vitalitat, polifacètic, que va dedicar la seva vida a innombrables projectes, tan esportius, com culturals, com polítics, com solidaris.

Sempre generós en l’esforç i en la perseverança en qualsevol àmbit.

Com a esportista multidisciplinari, va excel·lir també, en proves de resistència en bicicleta de muntanya, participant en diverses ironmans i ultramans i un dia que es veu que s’avorria i no sabia com passar l’estoneta, va travessar nedant l’estret de Gibraltar.

També formà part de la primera expedició mundial del mil·lenni al Pol Nord magnètic.

Va ser l’any 2.000 quan el paretà va arribar al Pol Nord, després de realitzar una travessa amb esquís de gairebé 200 quilòmetres.

D’aquesta gesta, en va fer un doble documental de quasi 45 minuts amb la veu en off del propi Sergi MIngote, titulat “Pol Nord, viatge al no res”, en el que explica amb tot detall, la travessia que va fer juntament amb el seu company Javier Campos.

Va definir aquesta experiència com; “Una d’aquestes bogeries fantàstiques, intensa, bonica i emocionant, en la que hi va haver de tot”.

“Vam tenir un bon ensurt amb els ossos polars i a més, el dia que vam arribar al punt on les coordenades assenyalaven el Pol Nord magnètic, ens vam trobar un canal d’aigua obert, però la banquisa es movia i al final hi vam poder arribar”.

En els primers temps del confinament per causa de la Covid-19 i amb la idea de fer passar millor el tràngol d’estar tot el dia tancats a casa, en Sergi Mingote va anar oferint en obert a youtube, molts dels documents que havia anat confeccionant sobre els seus ascensos més icònics i ressaltables, entre els que destaca la retransmissió en directe per a TV3 de l’arribada al cim de l’Everest el dia 22 de maig de 2.003 a les 08:29 hores.

Aquest reportatge, porta per títol; “Hem fet el cim. Històries d’una ascensió en directe”

“Era una cosa que no s’havia fet mai, tot i que televisions com la BBC ho havien intentat”, ens va dir Sergi Mingote.

“Va ser un moment molt emotiu, vaig poder parlar amb la meva dona Miriam des de el cim més alt del món i va ser una cosa molt especial”recordava l’alpinista.

Em sembla que no m’equivoco, si dic que en Sergi Mingote era un membre destacat i un bon exemple, d’allò que entenem per societat civil, que és la part de la societat formada per persones que treballen de forma altruista i desinteressada, dins d’organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d’una societat activa, fora de les estructures de l’estat i de les empreses.

Gent organitzada per a canalitzar la lliure iniciativa i la solidaritat organitzada dels ciutadans.

Posem-hi exemples i s’entendrà millor.

Entre d’altres activitats en aquest àmbit de la societat civil, Sergi Mingote va donar suport a iniciatives populars i entitats de caràcter social com:

• Apindep, cooperativa de serveis a la dependència, formada per persones amb diversitat funcional i familiars de primer i segon grau.
• Rodamunt, associació sense ànim de lucre per a la promoció i organització d’activitats de senderisme de muntanya destinada a persones amb mobilitat reduïda.
• Be Artsy, associació sense ànim de lucre centrada en el desenvolupament de projectes creatius que donen formació a comunitats que, d’altre forma, no hi tindrien accés.
• Fundació Catalana de la síndrome de Williams. (Aquesta entitat, va retre un homenatge a Mingote, el passat 10 d’octubre de 2.021).
• OnCodines Trail, repte esportiu solidari corrent o caminant per muntanya i per equips amb sortida i arribada a Sant Feliu de Codines, que recapta fons per ajudar malalts de càncer.
• Onat Foundation, una fundació que té com a objectiu la inclusió mitjançant l’esport. (En fou president).
• Alcalde de Parets del Vallès entre els anys 2.011 i 2.018.

Anem a un altre àmbit.

Des de l’any 1.984, a Parets del Vallès, hi ha instaurada una tradició que consisteix en anar per Tots Sants, a llegir versos al cementiri del poble.

La paraula cementiri ve del grec koimetérion, que significa dormitori.

Quan en Sergi Mingote en va ser alcalde, va fer editar un llibre titulat “Versos d’absència” que és un recull de poemes de diversos autors.

Des de aleshores, cada any graven en una placa de marbre, un vers relatiu a la mort i la col·loquen al cementiri.

A més a més, a les darreres pàgines del llibre, hi ha una cronologia del cementiri municipal i una compilació de pensaments sobre la mort.

Són reflexions que han fet gent de tot tipus d’ideari i de qualsevol època (Sigmund Freud, Pierre Corneille, Anaxàgores, Jorge Luis Borges, Charles Chaplin, Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, Vladimir Nabókov, etc.)

En el llibre, del que el mateix Sergi Mingote en va fer el pròleg, hi ha els primers 30 versos que s’hi van posar (1.984-2.014).

Personalment, sempre he cregut que un cementiri, és “propietat” de totes les persones que si són soterrades, sense distinció de cap mena.

Dit això, em pensava que els encarregats de decidir quin seria el poema de l’any 2.021, tindrien un record especial per en Sergi Mingote i que potser la placa que col·locarien, faria alguna referència a la muntanya o a la natura en general.

No ha estat així.

El poema escollit per a el passat dia de Tots Sants, va ser “La casa” de Joan Margarit, també traspassat l’any 2.021.

Un cop afixada la placa, es va fer un recital de poemes a càrrec dels membres del Niu d’Art Poètic i un concert del duet format per Àlvar Llussà (violí) i Jordi Azagra (piano).

LA CASA

Ens protegeix i guarda el que hem sigut.

Allò que mai no trobarà ningú:

sostres on hem deixat mirades de dolor,

veus que han quedat, callades, en els murs.

La casa organitza el seu futur oblit.

De sobte, un corrent d’aire i una porta

que es tanca amb un cop sec com un avís.

Cadascú és casa seva, la que s’ha construït.

I que, al final, es buida.

Joan Margarit

Un poema que a mi em semblaria adient, entre molts i molts d’altres, és aquest de Joan Maragall.

BEN AJAGUT A TERRA

Ben ajagut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d’un cel ben blau;
I en les albes de la gran bellugadissa
de les fulles d’acer que el vent eriça
amb tants reflects de llum enlluernadissa.

I el sol estès pertot.
I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.

Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força i sens desig,
la pensa a poc a poc se’m desaferra.

I em vaig trobant tan bé en allà entremig,
i em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.

Joan Maragall

“Aquest llibre sobre la mort és part de la ‘memòria viva’ del nostre poble.” (Sergi Mingote)

“Para mí, Sergi era un mentor, era como un padre, el mejor amigo. Era un gran compañero de cordada, siempre ultra alegre, tirando buenas energías en la montaña.” (Juan Pablo Mohr, alpinista xilè que acompanyava Mingote el dia del fatal accident).

“La vida i la mort van de bracet, al mateix ritme, al mateix pas…”

“Ho vaig fer, perquè no sabia que era impossible” (Maig-68).

“Tot s’arreglarà, segur.” (El Tiet Jaume).

El Tiet Jaume, conegut també com Slim. Ex becari a l’empresa de sondejos, prospeccions, enquestes, anàlisi, tempteig, prospeccions i indagacions

Q.P.V.Q.F.I.D.Q.R.V.Q.S., S.L.U. (Quina Pregunta Voleu Que Fem I Digueu-nos                    Quin Resultat Voleu Que Surti, Societat Limitada Unipersonal).

Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter des de fa 7 anys, 3 mesos i 9 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.904 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

15 de febrer de 2.022.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!