Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
A mitjans del mes d’agost, vaig transcriure el poema “Agost”, de Lluis Gavaldà.
És tracta d’una poesia plena de tendresa i quotidianitat, molt habitual en les lletres de Lluis Gavaldà.
Parla, com tantes altres vegades, de situacions que tenen aspecte de properes i de gent que sembla que coneixem.
En definitiva, dels sentiments que envaeixen a la gent del nostre entorn i fins i tot, a nosaltres mateixos.
I després que va passar?
Doncs que va venir setembre i qui millor que en Miquel Martí i Pol, per a donar-li un significat.
Per a explicar-nos-ho, va fer una poesia que no pot portar altre nom que: “Setembre”.
S’acaba l’estiu, però ens deixa els arbres plens de saba, com a garantia de que perviuran.
Podran resistir el fred de l’hivern.
Setembre ens porta, com diu el poeta, l’anunci de la tardor que s’acosta.
I després, de manera inexorable, ens ve l’octubre.
Per a aquest mes, em sembla molt oportú el poema “ El primer dia d’octubre” del bisbalenc de La Bisbal d’Empordà, Miquel Abras.
Fem un canvi radical.
Passem d’evocar la tendresa (Gavaldà) i els arbres plens de saba (Martí i Pol), a descriure la ràbia que se sent davant la violència incontrolada i la salvatjada més irracional
“El primer dia d’octubre”, és una poesia escrita i musicada per ell mateix, que va incloure en el seu disc “Punt de no retorn”(any 2.018), produït per Carlus Ramió.
Escoltant-lo, s’hi pot sentir tota la ràbia d’un disc cru i molt contundent.
En una entrevista que li va fer la revista Enderrock, en Miquel Abras ens explicava que és el que el va moure a fer el disc que inclou aquest vers.
Explica que és el disc que estava moralment obligat a fer.
No volia deixar passar l’oportunitat de denunciar amb les seves cançons la brutalitat de l’1 d’octubre i el trencament total amb l’estat opressor fins a arribar en aquest punt de no retorn.
EL PRIMER DIA D’OCTUBRE
S’esperaven per votar al mateix col·legi
Entre l’un i l’altre, dues files de gent
Ressonaven els tambors i les sirenes
L’enemic era present
Les notícies informaven del desastre
Tots a protegir les urnes i l’honor
La casualitat els va portar l’un al costat de l’altre
Mentre el mal era molt a prop
Vestit d’uniforme
disparant bales de goma
I enmig d’una bassa de sang
Van caure l’un sobre l’altre
I cridaven espantats som gent de pau
Però les bèsties no paraven de mossegar
I enmig d’una bassa de sang
No deixaven d’abraçar-se
Protegint-se dels cops vam decidir
Que el primer dia d’octubre
També sigui el dia dels enamorats
Van convertir tota la ràbia en amor
Van lluitar fins a trenc d’alba
S’hi van deixar la veu, el cor
Ho van fer per tu
Ho van fer per mi
En nom de la revolució
Vestit d’uniforme,
disparant bales de goma
I enmig d’una bassa de sang
Vam caure l’un sobre l’altre
I cridaven espantats som gent de pau
Però les bèsties no paraven de mossegar
I enmig d’una bassa de sang
No deixaven d’abraçar-se
Protegint-se dels cops vam decidir
Que el primer dia d’octubre
També sigui el dia dels enamorats
El dia dels enamorats
I enmig d’una bassa de sang
No deixaven d’abraçar-se
Protegint-se dels cops vam decidir
Que el primer dia d’octubre
També sigui el dia dels enamorats.
Miquel Abras
“Quan un estúpid fa quelcom vergonyós, sempre diu que compleix amb el seu deure”.
(George Bernard Shaw).
“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. (Joan Fuster).
Salut i República Catalana
El Tiet Jaume, conegut també com Apuesto Galán 1ª i Rick Blaine.
Soci n. 6 i seguidor empedreït, irreductible i contumaç, del Futbol Club Martinenc.
Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter, des de fa fa 6 anys, 11 mesos i 14 dies.
Membre des de més o menys la mateixa època, dels llegendaris Radical Walkers.
Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.
Soci n. 1.996 del Futbol Club Barcelona des de 13 de març de 1.956 i votant de la Junta actual.
Soci n.9 de la Penya Barcelonista Villaverde.
20 d’octubre de 2.021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!