A qualsevol alienígena li semblaría increïble, però les coses són com són. L’aconteixement del que escric en aquest post, no va succeir fa cinc-cents anys, ni dos-cents, ni………. Només tres anys i un dia. Tal dia com el 24 de maig de 2.008, es va produïr un fet que cal recordar per a no perdre de
Aniversari d’en Joan Salvat-Papasseit. Tal dia com ahir de l’any 1.894, a les 18 hores, va nèixer al 2 on. pis del nº 93 del carrer d’Urgell de Barcelona, en Joan Salvat-Papasseit. Només va viure 30 anys, però és sense cap mena de dubte, un dels millors poetes de la història. Només va viure 30 anys, però els
Juli Cèsar dixit (sembla). Aquesta si que no me l’esperava. Ja fa temps (anys) que vaig dient que hi ha poques opinions que em sorprenguin. Però vet aquí que l’article d’ahir a la pàgina 3 de l’Avui ha tingut la “virtut” de deixar-me xocat. En concret per el que diu ja cap al final de
Avui em fumaré un parell (o tres) de cigars havans.Tot i que el 7 d’abril de 1.994 vaig deixar de fumar del tot, hi ha cada any un parell de dies, en concret el 14 d’abril i el 6 d’octubre, en que el cos em demana nicotina. Curiosament aquestes dues dates coincideixen amb els dos
Un xicot que malgrat no haver estat mai a Catalunya, encara ara hi té influència. El món es ple de casualitats. L’altre dia, estava escoltant per enèsima vegada el CD “La terra es plana”, una de tantes obres mestres d’en Quimi Portet, conegut també per ser el més mític de tots els filòsofs de guàrdia
El partit del Bilbao d’ahir. Els meus gossos, es a dir na Rosalia Versace i en Thomas More Armari i Mirall, fan de quan en quan, prediccions futbolístiques, altres vegades polítiques i altres cops ho barregen tot. Darrerament no ho encertaven gaire. Per exemple, l’estiu passat van anar pronosticant succesivament i per aquest ordre, el
Ja no em passarà més. Ja em va passar el dia 24 d’octubre tot mirant la cursa de Fórmula 1 de Corea, m’ha tornat a passar aquest darrer diumenge veient la darrera de l’any que feien des d’Abu Dhabi i ja no em passarà més. Tot són tàctiques i més tàctiques. Que si s’han d’aturar
Els fatxendes, els fanfarrons, els pinxos i els perdonavides, no tenen aturador. Crec que ja podem incorporar Eduardo Inda al llistat de profetes majors (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel) perquè els profetes menors (Oseas, Joel, Amós, Abdíes, Jonàs, Miqueas, Nahum, Habacuc, Sofoníes, Ageo, Zacaríes i Malaquíes), no li arriben ni a la sola de la sabata. I quins
I segueixen i segueixen i segueixen. Els de la Junta del Barça, són els piles Duracell Boys. I segueixen i segueixen i segueixen. En el seu cas, fent-ho tot malament. A l’època en que encara xerraven, es dir abans de passar a la clandestinitat on s’han instal-lat des que van guanyar les eleccions, anaven dient que els
Consideracions (una mica tardanes) envers el Congrés de Penyes del Barça celebrat enguany al Palau de Congressos de Catalunya. Veig que els de la Junta del Barça ja estan “normalitzats”. Ja pensen i fan el que mana el Constitucional i la Defensora del seu poble. Ja podem quedar-nos tranquils. Ja consideren imprescindible fer els discursos totalment
Es que ahir estava tornant a llegir coses d’en Federico García i no me n’he pogut estar. Ara que fa 74 anys, 74 dies i més o menys 74+74 hores de la seva mort, és un moment tan adient com qualsevol altre per a recordar un dels personatges més importants de la literatura universal. La matinada del 18 al
Coincidències entre dos personatges assassinats. El poeta i dramaturg Federico García Lorca i el President del Barça i del R.A.C.C. i Diputat al Congrés Josep Sunyol i Garriga. Heus aquí diverses coincidències, que no tenen res a veure amb les seves tasques professionals, entre Federico Garcia Lorca i Josep Sunyol i Garriga Tots dos van neixer
Aquest matí he vist la cursa de Fórmula 1 de Corea. Ni fred, ni calor. Aquest matí, 24 d’octubre, he vist una estoneta la cursa de fórmula 1 de Corea. Ni fred, ni calor. Cap èpica, cap emoció, cap sensibilitat. Res de res. Només cotxes que van a tota hòstia, que sembla que vagin per unes vies
Proposta per a la Junta del Barça. He sentit per la ràdio que a la junta del Barça, després de la incorporació d’en Ramón (Tito) Cierco encara li manca un nou component. Jo, que soc soci des de 1.956, crec que malgrat no tenir un contacte directe amb la directiva, els conec prou
I no li van donar el Nobel !!. Tercer capítol de “Vides exemplars”. Un dels grans entre els grans : Joan Salvat-Papasseit.El dia 07 d’agost de 1.924, va morir a casa seva, al carrer de l’Argentería de Barcelona, en Joan Salvat-Papasseit. Sota el coixí hi havia uns quants poemes inèdits, que van ser publicats després