Com ho veieu això?

El proppassat mes d’agost, vaig transcriure el poema AGOST, de Lluis Gavaldà.

Com deia aleshores, és una poesia plena de tendresa i quotidianitat, molt habitual en les lletres d’aquest l’autor.

Parla, com tantes altres vegades, de situacions  que tenen aspecte de properes i de persones que sembla que coneixem.

En definitiva, dels sentiments que envaeixen a la gent del nostre entorn i fins i tot a nosaltres mateixos.

Com que ja hem canviat de mes, ara toca SETEMBRE, de Miquel Martí i Pol.

I com que de Martí i Pol, mai en tinc prou amb un vers, en transcriure dos que parlen d’aquest mes.

SETEMBRE

El setembre anuncia
la tardor que s’apropa
cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l’estiu que s’acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí i Pol

Estareu d’acord, suposo, en que tant AGOST de Lluis Gavaldà, com SETEMBRE de Martí i Pol, són d’aquell tipus de poesia que ens toca de prop.

Ve el setembre i s’acaba l’estiu, però ens deixa els arbres plens de saba, garantia de que perviuran.

Podran resistir el fred de l’hivern.

Setembre ens porta, com diu el poeta, l’anunci de la tardor que s’acosta.

Aquí tenim un altre poema que parla de setembre, publicat al llibre “Per molts anys!”, que Martí i Pol, dedica als seus nets Marta, Oleguer i Marçal.

La cadència és més lenta ara que el temps
també alenteix el ritme i qualsevol
mirada té un deix lúcid de nostàlgia.
Amb tants de vents diversos, no serà
fàcil trobar el lloc just per la tristesa.
I tanmateix la tristesa acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís. Tant de bo
que no tornessin mai aquells captards
agressius, fastuosos, que amb la seva
puixança m’abaltien. Ara em sento
sensatament feliç, sensatament
instal·lat en un ordre que m’acull
sense vulgaritats ni impertinències.
Algú dins meu compassa el bategar
del desig i del somni, mentre espero
senyals tal volta incerts a l’horitzó
i enyoro el gust d’un cos ofert i càlid.
Voluptuosament desfaig camí
sense anar enlloc. Jo també setembrejo.

Miquel Martí i Pol

Atentament, el Tiet Jaume, conegut també com Kraa l’Inhumà (antic guerrer místic de Ka’a).

Soci n. 6 del gloriós Futbol Club Martinenc

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter, des de fa fa 6 anys,  10 mesos i 8 dies.

Membre des de més o menys la mateixa època, dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.996 del Futbol Club Barcelona.

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

13-09-2.021

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!