Santiago ValenzuelaEdicions de Ponent Ben bé no sé si el recomanaria aquesta nissaga a tothom, ja que per moments, com en aquest darrer volum, pot ser realment intricada i no massa amable pels lectors acostumants a guions de manual i tota mena de facilitats. “Menuda merienda de negros tenéis ahí montada”, que diria el protagonista.
Charles MassonDiábolo Ediciones El concepte jurídic de nacionalitat divideix als nostres dies els éssers humans en dues categories, els nacionals o legals i els sense papers o il·legals. Aquesta distinció és sens dubte ofensiva però, això no li ha impedit constituir-se com a pedra angular d’un nou sistema esclavista de facto que funciona en perfecta
Transformar les teves fotografies digitals en d’altres d’estil lomogràfic és ben senzill amb aquest plugin que he descobert pel GIMP (el Photoshop lliure per GNU/Linux, Windows i Mac). Com es pot veure a la imatge, el resultat fa l’efecte de pel·lícula dura i colors contrastats, com si es tractés d’una fotografia dels anys vuitanta. El
Un amic em diu sovint que la primera vegada que recorda haver escoltat això de novel·la gràfica va ser quan va llegir X-men: Dios ama, el hombre mata (Chris Claremont, Brent Anderson). Formava part d’una col·lecció de caire super-heroic etiquetada així, la qual cosa podria semblar a algú un pèl contra-natura. Res més lluny de
Peter BaggeLa Cúpula Sincerament, ja tenia jo ganes de llegir altra vegada Peter Bagge desfermant la seva ira i en acció. Des que va deixar de fer Hate (Odio) -darrera reencarnació de l’esperit de Neat Stuff (Mundo Idiota)- que no havia posat tanta energia en una obra. O com a mínim aquesta és la impressió
David LaphamPlaneta DeAgostiniNormalment és bona idea tenir un editor que, en el bon sentit, siga capaç d’intervenir en l’obra de l’autor per fer-la més propera al públic i, en definitiva, més comercial. Sobre tot quan es treballa amb els criteris d’una col·lecció com és el cas de Vértigo. Així el lector sap més o menys
Al número 184 de febrer de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir la meva nova ressenya de novel·la gràfica: “Derecho de suelo”, de Charles Masson.
David MazzucchelliPantheon Books “Asterios Polyp” és, segons molta gent, el millor còmic de l’any passat, i jo encara afegiria que és un dels més remarcables l’última década. Una asseveració que, en tot cas s’hauria de matitzar. Mazzucchelli ens té acostumats a una producció tan minsa com reeixida, amb obres de l’alçada de “Batman: Year One”
Chris Roberson, Shawn McManus, Lee Loughridge, Chrissie ZulloPlaneta DeAgostini“Fábulas” fa temps que no és aquella sèrie que solia ser. Va enlairar-se poderosament amb la segona saga “Una historia de amor” i diria que va arribar al punt culminant amb l’enfrontament final amb (evitem spoilers) “L’Adversari”. Després em dóna la impressió que ha seguit vivint de
Ed. Catarata [+info] Dels llibres d’assaig que he llegit darrerament, el que més bona impressió m’ha causat ha estat aquest recull d’articles divulgatius de Nicholas Georgescu-Roegen. Les seves tesis estan en l’origen de les modernes teories del decreixement i, desprès de veure’l citat més d’una vegada -i més de dues-, vaig decidir donar-li una oportunitat.
Al número 183 de gener de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir una nova ressenya de novel·la gràfica feta per mi: “Génesis”, de Robert Crumb.
Serguei Dounovetz, Paco RocaBang EdicionesSense ser pròpiament una obra d’època, ja que navega entre el present i el passat, aquesta novel gràfica és una interessant reflexió sobre les arrels de la gent treballadora del conjunt de l’Estat Espanyol. Encara que fomentada, de vegades resulta increïble la ignorància general existent sobre les nombroses migracions que van dur-se
Ralf KönigLa Cúpula Aquest nou àlbum del mestre alemany del còmic d’humor és un recull d’històries curtes sense massa connexió, entre les que destaca un homenatge més extens a Wilhelm Busch. Aquest últim, tot i ser molt d’agrair tenint en compte les circumstàncies, he de dir que no m’ha semblat massa divertit. Gasta la tècnica
Jeffrey BrownLa CúpulaLa millor ressenya que es podria fer d’aquest còmic és la cara que solen posar aquells que tenen gats quan el llegeixen. La primera impressió és la típica de “què bonic!” però, la segona és la de “això mateix ho fa el meu gat!”. Efectivament, Jeffrey Brown, conegut a casa nostra pels seus
Jiro TaniguchiPonent Món Què hauria passat si un parell de japonesos del segle XIX, refugiats d’una guerra perduda, hagueren viatjat a Amèrica i pres contacte amb els sioux? La premissa, possible però de la que no es té cap evidència, serveix el mestre Taniguchi per desenvolupar aquesta novel·la gràfica. El seu objectiu original era el