Paco Roca Astiberri La desmesura de les bones paraules i els diversos premis que ha rebut aquesta novel·la gràfica per part de la crítica espanyola potser han despertat un cert recel entre alguns de vosaltres. No és la primera vegada que cert espanyolisme inconscient es manifesta en aquestes qüestions com ho podria fer amb una
La meva ressenya de novel·la gràfica d’aquest mes per Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) és per “Antitipo”, de Ralf König.
Dave CooperLa Cúpula A banda del que aquest bon home produïsca per guanyar-se les llentilles, Dave Cooper era conegut entre els afeccionats de la vessant sud de casa nostra per obres com Succión (Suckle) o Escombros (Crumple). Ambdues podrien ser qualificades, tot i l’originalitat de la proposta, de còmic autènticament underground: divertiments a la salut
Trobe que els afeccionats al cinema fantàstic no podriem estar més contents amb aquest film que retorna la glòria als X-Men des del sempre arriscat exercici de la preqüela. Si les dues primeres cintes de la saga han quedat ja en la memòria culturalment dispersa com autèntiques joies, aquest nou lliurament és capaç de col·locar-se
Naoki Urasawa, Takahashi Nagasaki. Planeta DeAgostini. Després de Monster, 20th Century Boys o Pluto, he de suposar que els afeccionats al manga i al còmic en general saben què poden esperar d’aquest Billy Bat. I després de llegir-lo, cal dir que amb encert. Estem davant una nova obra on Urasawa desenvolupa de nou els seus
Mario & Beto Hernández. La Cúpula. Per més que definim aquesta obra com a ciència ficció, si coneixeu els germans Hernández sabreu que el seu estil sempre passa per sobre de tot. Així ho reconeixen els mateixos autors en afirmar que aquest gènere és en el fons el drama de sempre -alguns en dirien fulletó-
Manel Fontdevila.Astiberri. Amb la crisi econòmica i financera com a eix conductor, aquesta obra recull el bo i millor de les vinyetes publicades per Manel Fontdevila entre 2008 i 2011 al diari Público. Autèntic renovador de l’humor gràfic en la premsa actual, l’autor es mostra en aquest petit gran llibre com un excel·lent dibuixant i un observador
Al número 188 de juny de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir una nova ressenya de novel·la gràfica feta per mi: “Prisionero en Mauthausen”, de Javier Cosnava i Toni Carbos.
Juanjo Guarnido, Juan Díaz Canales. Norma Editorial. Si bé és cert que el gènere negre viu als nostres dies un ressorgiment, no és en aquest que hauríem d’emmarcar Blacksad. Més que retratar el costat fosc de la societat, allò que sembla proposar-se aquest còmic és una recreació gairebé històrica del que fou el gènere als
Pel seu interès, tot i que amb un cert retard -es van donar a conèixer al Saló- em faig ressó dels guardonats amb els premis del còmic en català: Els Premis ComiCat van néixer per donar resposta a una mancança que constatem que tristament encara avui es manté. La nostra intenció era i és reconèixer
Si heu estat més o menys assabentats del que realment va ocórrer a la crisis financera que va explotar el 2008, de quins van ser els responsables i de com es va desenvolupar, llavors potser no us cal veure aquest film. Però, sospite que molta que gent que creu estar ben informada es sorprendrà en
Els que ens considerem amics de Juanjo Cuerda estem ben contents aquesta setmana. Les tires de Luismi y Lola han començat a publicar-se a l’Olimp de l’humor gràfic, El Jueves. Enhorabona! Talent li sobra, i ganes també. La tira es basa en les relacions entre dos amics, un homosexual i una heterosexual. Luismi posa la
Al número 187 de maig de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir dues ressenyes de novel·la gràfica: “¡La crisis está siendo un éxito!”, de Manel Fontdevila (feta per mi), i “Todo 36-39. Malos Tiempos”, de Carlos Giménez.
Naoki Urasawa. Planeta DeAgostini. En les distàncies curtes és on un mangaka se la juga, com deia aquell antic spot televisiu. Doncs potser sí o potser no, però allò cert és que és el coll d’ampolla pel qual han de passar els comicaires a la potent indústria editorial japonesa de còmic si volen triomfar. Doncs
Luis Rossell, Alfredo Villar, Jesús Cossío. Ed. La Oveja Roja. Més que interessant resulta la proposta que ens porta La Oveja Roja en aquesta novel·la gràfica. Primer, perquè ens apropa una sèrie de fets, desconeguts per a una gran majoria, sobre l’enfrontament entre la guerrilla de Sendero Luminoso i els cossos de seguretat del Govern