Apollo i Lewis Trondheim (Ponent Món) Tots els capitans pirates van deposar les armes excepte “El Halcón”, avui empresonat. El salvaran els antics bandits, ara convertits en colons? El seu tresor romandrà per sempre en parador desconegut? En aquest món entre dues èpoques, en una illa que ja no és el paradís original dels descobridors,
Beto Hernandez (La Cúpula) Aquest còmic no és el millor que ha fet aquest home. Ho sent però, no. Me l’he llegit per completisme i perquè se m’ha posat al davant després d’haver-me llegit tot “Palomar”, obra que trobe més rodona i de la qual aquesta és com una mena de spin-off. Tot i això,
Els nostres 300 no són guerrers espartans, que són anys. De 1707 a 2007. Els que fa de la pèrdua de les llibertats nacionals del poble valencià. Ara Bromera i Escola Valenciana ho commemoren amb una proposta didàctica per estudiants: l’Auca de la Batalla d’Almansa (baixeu-la en pdf), amb guió de Francesc Xavier Gomis i
Joann Sfar, Christophe Blain(Sins Entido) Diu Álvaro Pons que sovint s’empra l’adjectiu deliciós per definir els còmics de Sfar. Segons el diccionari de l’IEC, significa un plaer exquisit, intens, que transporta. Encertat, llavors. O com a mínim és la sensació de fons que es té. I el mateix ocorre amb aquest àlbum. Tal i com
Chester BrownDrawn & Quarterly Impressionat còmic amb una història corprenedora. Chester Brown, un dels artistes capdavanters del panorama de la novel·la gràfica canadenca, ens explica la peripècia vital de Louis Riel, líder dels “métis” al Canadà de la conquesta del nord-oest. Aquesta gent eren mestissos mig nadius americans mig colons europeus que havien adoptat la
Bruno Le Floc’h(Ponent Món) Aquest és un còmic típicament francès, tant pel guió novel·lesc i com per l’estil de dibuix. Tampoc és que m’agrade massa abusar dels tòpics, però pense que si sou lectors de còmic sabeu a què em referisc. El 1911 un enginyer funcionari enviat de París arriba a un poblet de la
Per fi he fet cas d’algunes recomanacions i he vist la minisèrie de la renascuda Battlestar Galactica. M’ha agradat, certament. Feia temps que no gaudia d’una bona sèrie de ciència ficció a la televisió, concretament des de l’època en que anava caçant episodis de Babylon 5. Bé, això de la televisió és un dir, ho
Terry Moore(Abstract Studio) El primer lliurament en aquest format fou de les primeres novel·les gràfiques que vaig llegir en anglès. Bé, més que llegir-lo el vaig devorar. Això va ser quan vaig decidir anar a les fonts i enviar a fer la mà els de l’editorial Dude (que feien el que podien, i podien
Alfred i Oliver Ka (Ponent Món) Un còmic que plàcidament ens va introduint en la tragèdia dels abusos sexuals a infants. En aquest cas la víctima és el guionista, i l’agressor és un cura “roig”. Fora molt fàcil començar a escriure tota mena de tòpics, així que us estalvie l’anàlisi moral. Ací el que tenim