Un amic em diu sovint que la primera vegada que recorda haver escoltat això de novel·la gràfica va ser quan va llegir X-men: Dios ama, el hombre mata (Chris Claremont, Brent Anderson). Formava part d’una col·lecció de caire super-heroic etiquetada així, la qual cosa podria semblar a algú un pèl contra-natura. Res més lluny de la realitat. Una vegada tornada a llegir aquesta obra, he de dir que encaixa perfectament amb tots els pressupòsits que avui dia defineixen el concepte: obra tancada, profunditat literària, enfocament adult, etc. Cert, els personatges són super-herois, però això no li impedeix plantejar una reflexió sobre la tolerància realitzada amb un encert digne de menció. En fi, ho dic per si no la coneixeu encara.
Altra obra que recomanaré és Juego de Manos (Jason Lutes), que ara s’ha re-editat en espanyol en un bonic volum, i que ben bé podria haver vist ja la llum en català atès el seu èxit. Jo la tinc també en anglès i bé, val cada cèntim que costa. És una de les obres que em van fer creure en aquest mitjà d’expressió i per més que l’he rellegida prou vegades, encara continua sorprenent-me tant en el fons com en la forma. Una magistral reflexió sobre la natura humana i un veritable manual de com gastar els recursos de l’art seqüencial. De lectura imprescindible.
Per últim, una obra que també, vista la seva peripècia editorial, potser hagués pagat la pena l’esforç d’editar-la en català (no vull passar-me ara de llest): La leyenda de madre Sarah (Katsuhiro Otomo, Takumi Nagayasu). A despit de la més coneguda i vertiginosa Akira, diria que aquesta és l’obra mestra del sensei Otomo. És cert que deixa el dibuix en mans del més que competent Nagayasu però ho fa gairebé com un Alan Moore, tot mantenint el control per obtenir una qualitat narrativa gràfica excel·lent. Aquesta nissaga d’aventures post-apocalíptiques ens trasllada als millors moments de la ciència ficció, aquells on l’acció que veritablement importa és al camp de les idees. Algunes, per cert, prou radicals.
Per cert, us recorde que podeu passar per la secció de còmic de la vostra biblioteca…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que poca verguenza, recomendar la biblioteca. Lo que tienes que hacer es mandarlos a la librería especializada más cercana. Que la gente compre, compre, compre. Lo siguiente que recomendarás será que se bajen los tebeos por la patilla.
Adónde vamos a llegar con esta cultura del todo gratis.
^_^U
P.D.: Muy buena selección de obras 😉