Per Tutatis!

Santiago Valenzuela
Edicions de Ponent

Ben bé no sé si el recomanaria aquesta nissaga a tothom, ja que per moments, com en aquest darrer volum, pot ser realment intricada i no massa amable pels lectors acostumants a guions de manual i tota mena de facilitats. “Menuda merienda de negros tenéis ahí montada”, que diria el protagonista. Tot i així, per mi és del millor que ha parit el còmic espanyol en molts anys. Un univers tan èpic com minúscul, tan fantàstic com pedestre, definitivament original i sorprenent. Hom gairebé el donava per perdut després de tants anys sense saber res d’ell però, vet aquí que el senyor Valenzuela ens ha obsequiat amb un nou lliurament, gràcies a José Hilario!

La sensació que em deixa, després del maratonià cicle de Deeneim és el d’un preludi, una posta a punt de la sèrie. Si voleu la meva opinió, em sembla que li sobren la meitat de les pàgines de reflexió teològica i li falten algunes més d’acció pròpiament dita. La incontinència verbal de l’autor, potser el seu tret més característic, és alhora la seva major virtut i també el seu major defecte. És a dir, quantes pàgines de pura il·lustració es poden raonablement permetre en un còmic, amb l’únic acompanyament de quadres de text? En fi, no cal donar-li més voltes. Acceptem-ho com a prova de la radical independència de l’autor. Fa allò que vol i prou. En tot cas, s’agraeix la seva voluntat de fer una ullada a les altes esferes que potser tenia un pèl abandonades. Això sí, de respostes concretes a tantes incògnites com planteja, ben poques.

Com dèia, no sé si aquesta nissaga és recomanable per tothom però, tot i així m’arriscaré a fer-ho. Apel·le a la vostra intel·ligència, sentit de l’humor i fins i tot paciència. Això sí, comenceu pel primer volum, ja que fer-ho per aquest no té cap sentit. I en fi, done per fet que si heu llegit la resta no us caldrà cap recomanació quant a aquest lliurament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!