Per Tutatis!

Jiro Taniguchi
Ponent Món

Què hauria passat si un parell de
japonesos del segle XIX, refugiats d’una guerra perduda, hagueren
viatjat a Amèrica i pres contacte amb els sioux? La premissa, possible però de la que no
es té cap evidència, serveix el mestre Taniguchi per desenvolupar
aquesta novel·la gràfica. El seu objectiu original era el
d’introduir el gènere del “western” al públic del manga però,
com de costum, el resultat va molt més enllà.

En cap moment estem parlant d’una ucronia atès que els fets històrics, que van des de l’arribada del
ferrocarril i les mines d’or a les Black Hills fins la derrota de
Custer a Little Big Horn, es mantenen inalterats. Únicament
s’introdueixen aquests dos personatges al conflicte com una manera de
veure aquesta autèntica guerra d’extermini a través dels ulls de la
mentalitat japonesa tradicional. La presa de partit, en aquest
sentit, és clara. Hi ha qui tria viure amb la natura i té una
religió animista, i hi ha qui tria viure a costa de la natura i té
una religió que li diu que aquesta l’ha de servir. Sense dubte
qualsevol japonès de l’era feudal hagués estat més a gust entre
els indis que entre els colonitzadors, i els protagonistes d’aquesta
obra així ho fan. De fet a la primera escena ja podem veure a un
d’ells seguir el ritual d’agraïment a la presa caçada, ben bé com
faria un bon sioux.

Però, tot i que aquest plantejament
està present a l’obra, en la pràctica la meitat de les seves
pàgines estan farcides de pura acció. Taniguchi no vol desaprofitar
l’ocasió de lluir-se amb la suposada superioritat marcial del que és
sens dubte el pecat capital dels japonesos: la guerra. Una volta han
triat bàndol, els protagonistes es regiran per una mena d’adaptació
a les circumstàncies del bushido (el còdi ètic samurai) i es
dedicaran a ensenyar arts marcials com el Jiu-jitsu als seus
companys. La seva mestria amb la katana o l’arc nipó ens deixarà un
bon grapat d’escenes plenes de violència i fins i tot algun que
altre desmembrament (en la tradició més tòpica del manga!).

En conclusió, “Sky Hawk” m’ha
semblat una novel·la gràfica ben recomanable que abraça l’acció i
el ritme de les produccions de gènere més “pulp” alhora que
inclou aquell punt de vista reflexiu propi de Jiro Taniguchi. Es
tracta d’un manga ben mesurat que en principi sembla no voler anar més
enllà de fer-nos passar una bona estona però que, subtilment
aconsegueix transcendir aquest objectiu. D’altra banda, com de costum
en aquest autor, la realització tècnica és senzillament excel·lent
a tots els nivells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!