Per Tutatis!

David Lapham
Planeta DeAgostini

Normalment és bona idea tenir un editor que, en el bon sentit, siga capaç d’intervenir en l’obra de l’autor per fer-la més propera al públic i, en definitiva, més comercial. Sobre tot quan es treballa amb els criteris d’una col·lecció com és el cas de Vértigo. Així el lector sap més o menys què és el que trobarà quan obre un volum que pertany a un cert segell. Tot això, evidentment, si donem per bons els criteris mercantils amb els que treballa D.C. La idea, en principi, ja dic que és bona però, què passa quan hom contracta autors de reconegut prestigi dins el còmic independent i amb una veu pròpia? Doncs que potser fora millor deixar-los fer i prou.

David Lapham és l’autor d’una de les obres que més han influït en la meva afecció als còmics i que qualificaria sense dubtar-ho d’obra mestra: “Stray Bullets”. També d’altres de gènere negre com “Murder me dead” o “Silverfish”, aquesta última ja dins el paraigües de Vértigo. Fins i tot destriaria de la seva feina dins els superherois “Spiderman: with great power”. En altres paraules, és un autor que té el meu respecte. Ara bé, això vol dir que és infal·lible? Doncs no, i la prova la tenim en aquest integral de “Young Liars”.

Bàsicament, el relat tracta les aventures d’uns joves que viuen al límit enmig d’unes situacions que podriem qualificar de brutals. Sembla una mena de mescla entre els “Deadenders” i “Predicador”. El guió és prou caòtic i juga a l’engany constant amb el lector, que encara no ha acabat d’entendre una cosa quan ja es troba que li estan explicant una altra. Això sí, d’acció n’hi ha molta però, no aconsegueix la tensió necessària per implicar-nos en la violència que mostren les imatges. Potser també és degut a una narració gràfica que resulta decebedora si tenim en compte de qui parlem. L’estil de dibuix és correcte però sembla com si volgués mimetitzar-se en excés amb la darrera moda de l’editorial, i això juga definitivament en la seva contra. D’altra banda, el color tampoc no ajuda a aportar cruesa sinó més bé tot el contrari.

En definitiva, “Young Liars” és un còmic que no està a l’alçada d’un autor com David Lapham. Ara bé, si ens oblidem d’aquest fet i tan sols cerquem llegir les aventures d’un grup de joves rebels amb un cert toc frívol d’humor negre, aleshores potser funcione.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!