Per Tutatis!

Chris Roberson, Shawn McManus, Lee Loughridge, Chrissie Zullo
Planeta DeAgostini

“Fábulas” fa temps que no és aquella sèrie que solia ser. Va enlairar-se poderosament amb la segona saga “Una historia de amor” i diria que va arribar al punt culminant amb l’enfrontament final amb (evitem spoilers) “L’Adversari”. Després em dóna la impressió que ha seguit vivint de rendes i desenvolupant-se per inèrcia. Ara mateix, superada la sorpresa inicial, trobe que no deixa de ser una sèrie correcta d’entreteniment i prou.

En aquestes circumstàncies era d’esperar que l’editorial DC volgués fer més caixa amb l’oportuna edició de spin-offs. No ho trobe del tot malament, si us sóc sincer, tenint en compte l’èxit de públic d’alguns dels personatges que com “Hellblazer” o “Lucifer” tenen aquest mateix origen. Així , “Cenicienta” segueix en aquesta història els pressupòsits que es van donar a la sèrie de “Jack”. I quant als paràmetres artístics, diria que tracta d’emular “Fábulas” en tots els aspectes, començant per unes cobertes dignes de menció, incloses en aquest volum. El dibuix és també correcte, clar i capaç de transmetre la sensualitat de la protagonista, i narrativament fa la seva funció.

Per la seva banda, el guió tracta de seguir aquell estil còmic i un pèl cínic de la sèrie mare però, no aconsegueix l’objectiu de sorprendre el lector. Es limita a jugar amb els elements donats per “Fábulas”, amb estructures de guió ben conegudes i a tenir cura de “no trencar res” quant a la continuïtat general. No arrisca però tampoc no fracassa del tot, i al final obté un còmic d’entreteniment com tants altres.

Així les coses, com a seguidor de “Fábulas” he de confessar que he llegit “Cenicienta” més per completisme que per convicció però, reconec que he passat una bona estona llegint-lo. Això sí, pense que només es pot recomanar veritablement als fans. Per cert, em pregunte quanta gent no se l’haurà comprat pensant-se que és una versió “moderna” del conte…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!