Sovint es diu que només hi ha dues classes de còmics, de bons i de dolents. Però, en el fons el que hi ha són còmics que ens interessen i còmics que no, resulten després aquests bons o dolents. Més que la gent no llegir còmics, el que ocorre habitualment és que no hi ha
Josep Casanovas, Daniel Serrano. La Cúpula. La meva curiositat respecte d’aquest còmic era ben alta. Els autors de L’Invasor microscòpic fent un còmic d’aquells que en diuen indie? Això ho havia de llegir. I efectivament, llevat d’algun que altre cameo indissimulat, no té res a veure. No seas amble conmigo és, a tots els efectes,
Quim Bou. Dolmen Editorial. Per fi he pogut trencar la maledicció que m’impedia fer-me amb el número quatre dels àlbums d’Orn, i de passada també amb el recent cinqué. Me’ls he llegit tots dos seguits i la conclusió que n’he tret és que encara no es pot parlar, que això no està ni de bon
Jaime Hernández. La Cúpula. Jaime Hernandez, important figura del còmic independent americà, poseeix un estil alhora clàssic i renovador, tan característic com diria que únic si no fos pel seu germà Gilbert. Llegir un còmic seu és acostar-se a un grau d’excel·lència en aquest art que molt pocs són capaços d’assolir. I això sense grans
Com cada any, les novetats de còmic en català es concentren una vegada més al Saló. Pels afeccionats pot ser feixuc de pair -o més bé de pagar- però, ofereix la possibilitat d’arribar al públic esporàdic que habitualment s’acosta encuriosit a l’art seqüencial en aquestes entranyables dates. Vet aquí les meves pistes per lectors adults
L’altre dia em queixava en aquest apunt que Xubuntu, la versió lleugera d’Ubuntu, ha deixat de ser funcional, i donava alternatives per fer anar aquest sistema amb 256Mb de RAM. Doncs bé, he pogut confirmar que la culpa no és de l’escriptori XFCE que fa servir. La darrera versió de Zenwalk, distribució lleugera basada en
Sid Jackobson, Ernie Colón.Ediciones B. Essent com és un dels personatges més carismàtics de la nostra història recent, a ningú li sorprèn veure quotidianament la imatge d’Ernesto “Che” Guevara. Efectivament, són molts els que coneixen el mite d’aquest revolucionari infatigable però, quanta gent sap realment la seva història? Sospitem que no tants. Per posar-hi remei
Segurament haureu escoltat que amb GNU/Linux es poden reviure ordinadors vells, i és cert. Jo mateix he provat un bon grapat de distribucions al meu vell Pentium M amb 256Mb de RAM i n’he comentades algunes. Les meves necessitats bàsiques en aquest cas són la detecció de la targeta wifi i poder fer servir programes
Jijé.Ponent Món. L’Oest, realitat geogràfica i històrica, aviat es va convertir en el paradís de l’imaginari. L’Oest Americà serveix d’escenari a les lluites entre homes abandonats a la seva sort. El 1954, Jijé, armat amb el seu Jerry Spring, s’enfronta al gènere del western. Jijé és Joseph Gillain, un genial ogre amb una fam gràfica
Al número 186 d’abril de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir un parell de col·laboracions meves. Primer, un assaig sota el títol explicatiu de Retrato de la generación del descenso social. En aquest faig un breu repàs d’obres que exemplifiquen una generació com la meva, caracteritzada per la
Atenció a aquesta novetat editorial que ens porta Glénat Edicions. És el fruit de la titànica feina de documentació i escaneig que ha dut a terme el company de ComiCat Jordi Riera Pujal. Es tracta d’un catàleg de les publicacions de còmic fetes en llengua catalana de 1939 a 2011 arreu dels Països Catalans, una obra
Kurt Busiek, Cary Nord. Planeta DeAgostini. Fa uns quants anys, una vegada esgotada l’etapa del comic-book i la de la revista pulp, hom hagués dit que el futur editorial del bàrbar de Cimmeria era ben fosc. Tant l’enfocament més purament Marvel que es va fer a Conan The Barbarian com l’exploració d’una òptica més adulta,
Gabrielle Bell. La Cúpula. En una de les històries que componen aquest recull, un personatge li pregunta al que sembla ser un alter ego de l’autora: “Què vols aconseguir com a artista?”. Ella, mentre adopta una gest corporal de defensa, li respon: “No ho sé, supose que l’únic que vull fer és pintura sincera”. Substituim
Ralph König.La Cúpula. Per fi tenim a les nostres mans l’esperat tercer lliurament d’aquest particular cicle bíblic que va començar amb Prototipo i havia seguit amb Arquetipo. Ralph König s’apunta a un bombardeig que ell mateix ha organitzat i en el qual diu que no ha pretés ofendre les creences religioses de ningú. Difícilment! En
Al número 185 de març de 2011 de Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) podeu llegir la meva nova ressenya de novel·la gràfica: “Che. Una biografía gráfica”, de Sid Jackobson i Ernie Colón.