Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Serguei Dounovetz, Paco Roca
Bang Ediciones
Sense ser pròpiament una obra d’època, ja que navega entre el present i el passat, aquesta novel gràfica és una interessant reflexió sobre les arrels de la gent treballadora del conjunt de l’Estat Espanyol. Encara que fomentada, de vegades resulta increïble la ignorància general existent sobre les nombroses migracions que van dur-se a terme durant diverses generacions. Bé siga per motius econòmics o polítics, aquella gent va conèixer el desarrelament, un sentiment íntim l’amarg regust del qual tracta de recuperar aquesta obra.
El plantejament del guió encerta en el seu enfocament didàctic ja que, més que pretendre donar una lliçó d’Història, deixa plantejada la qüestió i convida el lector a informar-se per si mateix. La protagonista és una jove, filla de migrants barcelonins, que ha viscut tota la seva vida acompanyada per la Colònia Espanyola de Béziers. En contrast amb la seva parella, “el futbolista”, el seu esperit inquiet li farà preguntar-se pels seus orígens. Així, el lector l’acompanyarà en un breu repàs des de les primeres campanyes de la verema fins al desastre de la “Retirada” de l’exèrcit republicà el 1939.
El guió fuig en tot moment de les grans paraules i d’aquesta manera aconsegueix el que es planteja sense excessives complicacions. Per la seva banda, compta amb l’inestimable suport en l’apartat gràfic de la discreta mestria de Paco Roca, que es mou com peix a l’aigua especialment en els moments onírics. En conjunt, “El Ángel de la Retirada” resulta així un còmic encertat amb un senzill relat i un punt de vista que cada dia es fa més necessari tenir present.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que la idea era bona, però se’m va fer molt justet. Crec que el guió amb tot el seu component oníric no ajuda gaire, i penso que per poc que l’amic
Dounovetz s’hagués esforçat l’obra podria haver estat millor.
No dic que sigui un mal còmic, però em va deixar el regust d’obra d’encàrrec en que el Paco Roca no hi va posar tots els sentits (tot el contrari del que passa per exemple en la seva última obra: “El Invierno del dibujante” )