Tanque aquest bloc. Salut!
13 de gener de 2015
0 comentaris
He tancat el bloc definitivament. Teniu més informació aquí.
He tancat el bloc definitivament. Teniu més informació aquí.
Atenció, a partir d’ara només podreu trobar les crítiques de novel·la gràfica que escric per Le Monde Diplomatique en español en aquest web: Reseñas de Novela Gráfica en Le Monde Diplomatique No realitzaré més traduccions excepte si el còmic s’edita en català, i en tal cas publicaré la crítica a ComiCat. Disculpeu les molèsties.
Les autores de la premiada “Alícia en un món real” presenten en aquesta novel·la gràfica la història verídica d’una amistat com per desgràcia se’n veuen poques. Alícia és una dona catalana, major i lesbiana; i Baal un migrant senegalès, negre i musulmà, que un dia va cridar a la seva porta a la recerca de
“Las personas primero. Conversación entre Mónica Oltra y Yayo Herrero” (Icaria Ed.) Es queixa Mónica Oltra en un moment del llibre que la casta (sic) no parla com la gent del carrer, que s’inventen paraules i juguen amb el llenguatge per enganyar-nos fent veure que ells sí que en saben, que són els experts a
Coincidint amb l’aniversari de la Primera Guerra Mundial, es publica aquesta novel·la gràfica que, per variar, fixa la seva atenció en l’enfrontament entre Itàlia i l’Imperi Austrohongarès. L’acció se centra a les regions del Tirol Cisalpí i els Prealps Julians, on ambdues potències es van travar en un conflicte similar a la guerra de trinxeres,
No sóc un gran afeccionat als super-herois però Batman, que ara fa 75 anys, és per mi un cas a banda. De xiquet, un bon dia vaig anar a casa d’un veí que era dels primers a tenir TV3 a València. La beneïda TV3, quanta bondat ha fet a la meva generació! Bé, el cas
Frustrat, sumit en la crisi dels quaranta i a la vora de la ruïna financera i existencial, Pierre, autor de còmics i pare de dues nenes, sap que o bé es posa les piles o el dia menys pensat es veurà fet un rondinaire i vivint a sota d’un pont. La solució passa per inventar-se
Linux Mint ha alliberat la versió 17 que, sota el nom de Qiana, combinarà l’estabilitat de la darrera versió d’Ubuntu amb l’actualització dels paquets clau amb que s’ha estat treballant en les distribucions de publicació contínua. Això, conjuntament amb l’enorme maduresa del seus escriptoris, el clàssic Mate i el modern Cinnamon, el converteixen en un
“Kanikosen” adapta la novel·la homònima de Takiji Kobayashi, considerat el gran escriptor proletari japonès. Però a més, Go Fujio aprofita per incloure un petit homenatge al propi escriptor, el qual com a conseqüència de la publicació d’aquell llibre va ser torturat fins a la mort pel règim feixista japonès el 1933. L’obra ha estat comparada,
Malgrat un estil de dibuix que dista molt de ser atractiu a primer cop d’ull, aquells que hem llegit a Étienne Davodeau sabem reconèixer a un dels comicaires més interessants de l’actual panorama francès. Obres com la premiada “Los Ignorantes”, “Lulú. Mujer desnuda” o “Caída de bici” així ho demostren, tot i que aquesta que
Amb quin terme ens hem de referir en català a allò que Scott McCloud va definir com a “Il·lustracions juxtaposades i altres imatges en seqüència deliberada amb el propòsit de transmetre informació i obtenir una resposta estètica en el lector”? Si consultem el diccionari de l’IEC, obtenim els següents resultats: còmicm. Història explicada mitjançant una
Aquesta petita delícia obre la col·lecció de monogràfics “Paper Cru”, amb la que l’Associació Professional d’Il·lustradors de València pretén treure a la llum l’obra més arriscada, gamberra, personal i urgent d’autors joves. Aquest és el cas de Jaume Pallardó que, després de foguejar-se en publicacions com Arròs Negre o Isla Flotante, es llança ara a
Sóc molt fan de Jeffrey Brown, tot i que no sabria explicar ben bé per quina raó. No és especialment destre en cap aspecte, ni tampoc gaire original. Però amb quatre vinyetes aconsegueix posar-me a la butxaca, i sospite que és per l’honestedat que traspuen els seus còmics. Aquesta joieta n’és un bon exemple, igual
Jacques Tardi no solament és un autor de reconegut prestigi i un cronista de la convulsa història recent d’Europa, sinó que abans de res és un pacifista militant. Des de la clàssica “La guerra de las trincheras”, vàries han sigut les obres en les quals ha retratat l’horror i l’absurd de la Primera Guerra Mundial,
Malgrat la impressió general que ja s’ha escrit suficient sobre la Guerra Civil espanyola o sobre la Segona Guerra Mundial, de tant en tant sorgeix una obra que ens recorda que més bé tot el contrari. Paco Roca ho demostra ací de manera magistral en incorporar l’òptica dels qui van haver d’exiliar-se després de la