La democràcia només es consolida en societats de descreguts: dels que no creuen que el futur estigui escrit per endavant i neguen que qualsevol decisió humana sigui, al cap i a la fi, infructuosa perquè el resultat ja està prescrit; dels que no creuen en idees absolutes i, en conseqüència, estan oberts a viure sota
J. Bradford DeLong, professor d’Economia de Berkeley i alt càrrec del govern de Bill Clinton, sostenia fa cinc anys que seria preferible parlar de productivitat en comptes de competitivitat. Segons explicava[1], el concepte de competitivitat és perillós per dos motius: Té connotació de joc de suma zero. Suggereix que allò beneficiós per a les empreses
La Brookings Institution, un prestigiós laboratori d’idees nord-americà, ha encetat l’any amb un nou bloc: Ideas to retire –idees a retirar. Encara que, en el seu cas, l’enfoca a l’àmbit de la societat de la informació, ho trobo conceptualment brillant. Seria sensacional que una anàlisi així s’apliqués a tot l’àmbit de la política i de
L’any 1954, el sociòleg britànic Michael Young va publicar The rise and fall of meritocracy. En aquest títol, introduïa un mot de pròpia invenció que ha fet fortuna: la meritocràcia. Sovint el sento pronunciar amb una certa reverència, com si fos un ideal desitjable. Societat civil i governs fan una apel·lació a la meritocràcia com
Comencen a resoldre’s els plets contra la retallada de les primes a les energies renovables efectuada pel govern del PSOE el 2010. Dins d’un temps, arribarà el torn a totes les interposades contra la del govern del PP del 2014. El gran argument dels demandants és que es van canviar unilateralment les regles del joc,
No discutiré la necessitat de millorar la qualitat de l’aire a metròpolis com la barcelonina –tot i que els problemes realment inquietants de contaminació atmosfèrica passen a les grans urbs asiàtiques. De totes maneres, que les ciutats europees siguin cada vegada més saludables és un objectiu lloable i al qual convé dedicar esforços, creativitat i
Duran Lleida ha plegat. Ell mateix ha ofert les millors pistes per a entendre l’ocàs d’Unió en l’últim discurs. És lògic que mostri convicció en les seves idees, però també deixa traslluir que són els altres els equivocats, que ha perdut per no regalar l’oïda dels votants, per no cedir en els plantejaments. Aquest estil
Els meus recels a la proposta federal del PSOE es deuen al concepte federalista que apliquen al seu partit: no voldria que Catalunya tingués amb Espanya la mateixa subordinació que el PSC té amb el PSOE. Els meus recels a la proposta de referèndum pactat i de reconeixement nacional que fa Podem neixen de la
La intenció inicial era titular aquest article Els deures de Convergència. De seguida, però, vaig rectificar: Convergència és una eina i, com a tal, no li correspon de tenir deures, ni reptes. Només els poden tenir els convergents i, de fet, un d’ells és decidir si aquesta eina, Convergència tal com està concebuda avui, els
Colgat entre els milers de mots del nostre diccionari, n’hi ha un que convindria rescatar: alacritat. Segons la definició oficial, aquest substantiu designa la promptitud volenterosa a fer alguna cosa. Tinc la sensació que portem un temps instal·lats justament en l’alacritat, en els dos trets que la configuren: promptitud i volenterositat. En massa moments, m’ha
Amb la decisió final de la CUP –la més còmoda de les possibles–, s’ha fet evident allò que s’augurava fa mesos: que el procés cap a la independència tal com estava plantejat havia arribat als seus límits, clarament insuficients per a l’objectiu sobiranista. La mobilització social i política ha estat extraordinària, exemplar i admirable, però
Perplexitat. Aquest era l’estat de la majoria de persones que van seguir amb interès l’assemblea de la CUP del 27 de desembre. Que hi hagués un empat final a 1.515 entre els partidaris i els contraris a donar suport a la investidura del president Mas fou tan inesperat que, ràpidament, van suscitar-se tota mena de
El projecte CASTOR es va autoritzar sense totes les garanties necessàries. Es van ometre estudis essencials, com el de risc sísmic, i no es van tramitar adequadament les llicències ambientals (segons ja ha indicat el Tribunal Suprem). Durant els terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem CASTOR, la informació a la societat va
Portem anys sentint-nos dir que el sobiranisme desplaça empreses fora de Catalunya i ens allunya les inversions. Les estadístiques ho desmenteixen, però la persistència en l’acusació i la manipulació barroera de dades fan que algunes persones, especialment crèdules, n’estiguin convençudes. Per aquest motiu, trobo especialment rellevant una notícia que no ha merescut tanta atenció: grans
Barcelona ha estat la primera ciutat convidada a la Setmana del Disseny de Hong Kong, una trobada anual de reconegut prestigi a l’Àsia Oriental. L’Ajuntament hi ha fet un digne desplegament amb la presència del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. Hi havia un estand amb 20 empreses de disseny, que han pogut fer contactes amb