Endesa decideix tancar totes les centrals de carbó que té. Així fa el titular de la notícia i anima a creure que alguna cosa es mou en les grans empreses energètiques que s’han fet riques a força de cremar combustibles fòssils. [1] Tanmateix, quan llegeixes els motius, en quedes decebut: ho fa per la manca de
En la croada contra el plàstic, un argument defensiu, àmpliament utilitzat, és que els propòsits restrictius no abasten tot aquest material sinó tan sols els objectes d’un sol ús. La pregunta immediata –almenys en algú que té la mania de qüestionar-ho tot– s’enfoca al concepte d’un sol ús: què vol dir exactament? Certament, fa uns
Carol Schweiger, una consultora nord-americana en mobilitat i transport, ha augurat quines seran les grans tendències tecnològiques que incidiran enguany en aquest àmbit. Les sintetitzo en vers lliure [1]: La implantació creixent del concepte de viatge complet (des de la planificació a l’arribada a destinació) exigirà aplicacions tecnològiques que facin possible atendre cadascuna de les etapes
L’histriònic anunci d’Uber que marxarà de Catalunya si s’aplica la raonable regulació de la Generalitat[1] coincideix amb un altre anunci, gestat sense escarafalls: Avancar tanca i, per tant, Catalunya es queda –en aquest cas, sí– sense l’empresa de vehicles multiusuari més veterana del país.[2] Em temo que totes dues notícies estan relacionades i que, en
El Parlament europeu ha urgit els governs a accelerar la transició cap a vehicles més nets.[1] Les setmanes prèvies a aquest pronunciament, els lobis de la indústria automobilística es van activar de manera inusitada per tal d’impedir-lo o, si més no, atenuar-lo. Van treure la pols d’un conegut argument: els llocs de treball. Fabricar cotxes
Entrem en la quarta fase del negacionisme climàtic. En la primera, es posava en dubte que es produís l’escalfament global. En la segona, que en fos culpable la humanitat. En la tercera, que fos necessàriament negatiu. En la quarta, que valgui la pena fer-hi front. Un il·lustratiu exemple d’aquesta quarta fase el devem a l’organisme
Els meus recels a la proposta federal del PSOE es deuen al concepte federalista que apliquen al seu partit: no voldria que Catalunya tingués amb Espanya la mateixa subordinació que el PSC té amb el PSOE. Els meus recels a la proposta de referèndum pactat i de reconeixement nacional que fa Podem neixen de la
La intenció inicial era titular aquest article Els deures de Convergència. De seguida, però, vaig rectificar: Convergència és una eina i, com a tal, no li correspon de tenir deures, ni reptes. Només els poden tenir els convergents i, de fet, un d’ells és decidir si aquesta eina, Convergència tal com està concebuda avui, els
El projecte CASTOR es va autoritzar sense totes les garanties necessàries. Es van ometre estudis essencials, com el de risc sísmic, i no es van tramitar adequadament les llicències ambientals (segons ja ha indicat el Tribunal Suprem). Durant els terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem CASTOR, la informació a la societat va
Barcelona ha estat la primera ciutat convidada a la Setmana del Disseny de Hong Kong, una trobada anual de reconegut prestigi a l’Àsia Oriental. L’Ajuntament hi ha fet un digne desplegament amb la presència del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. Hi havia un estand amb 20 empreses de disseny, que han pogut fer contactes amb
Arran de la recessió, alguns experts van popularitzar el terme i el concepte de nou normal. Explicat senzillament: abans consideràvem que eren normals determinades característiques de l’economia. Després de la crisi, ho són unes altres, algunes considerades anòmales prèviament. Aquestes conformen el nou normal, és a dir, allò que serà normal en els pròxims temps.
Des de la integració d’Itàlia en un sol estat fa 150 anys, no s’hi havien produït tan pocs naixements com el 2014. Per això, la ministra de Salut d’aquell país, Beatrice Lorenzin, ha afirmat sense miraments: Siamo un Paese che muore –som un país que es mor.[1] Sense tant dramatisme potser, moltes societats europees pateixen
El càlcul és clar: si volem que la temperatura del planeta no augmenti més dels 2ºC que ens hem posat com a límit tolerable, hem d’abandonar l’explotació de molts jaciments de combustibles fòssils encara que no s’hagin esgotat. En concret, hem de deixar sense tocar la tercera part de les reserves conegudes de petroli, la
Que el govern xinès restringeix l’accés dels seus ciutadans a l’internet o a les xarxes socials és tan assumit que ja no causa indignació, ni tan sols dins del país. La lectura fàcil –i, per fàcil, no necessàriament equivocada– és la por a la llibertat. Costa mantenir un règim autoritari si la gent pot tastar
Catalunya és país de fires. Ho és per la Fira de Barcelona, esclar; una de les nostres grans eines de projecció i de dinamització econòmiques. Però ho és, sobretot, per les dotzenes i dotzenes de fires que se celebren arreu del territori, en palaus especialitzats, en naus i locals habilitats, al carrer a ple aire…